 Simon i Tarrés, Antoni Del 1640 al 1705 L'autogovern de Catalunya i la classe dirigent catalana en el joc de la política internacional europea En aquest llibre, i a diferència de la tesi sostinguda per Ferran Soldevila i Pierre Vilar, que ha estat seguida per molts altres historiadors, s'interpreta i es documenta que el sentit polític que defineix centralment, per part catalana, els xocs de 1640 i 1705 és essencialment el mateix: tractar d'assegurar la integritat i la continuïtat del règim d'autogovern propi en el marc d'un model d'estat de tipus constitucionalista. La incardinació en el joc de la política internacional europea seria en el 1640 per intentar frenar les escomeses del reformisme absolutista d'Olivares, i en el 1705 per procurar recuperar el terreny perdut en l'autogovern d'ençà 1652. En aquest sentit l'aposta catalana de 1705 tindria un horitzó «sobiranista català» i l'objectiu seria afermar les llibertats del sistema pactista. A partir d'aquí s'hi podia bastir un marc polític i institucional propi que fos capaç de donar sortida a les energies i al dinamisme d'una economia en expansió.  València: Publicacions de la Universitat de València, 2011 · Història, 122 · 368 p. · 16 x 24 cm · rústica, butxaca · ISBN 978-84-370-8464-0 · 25 € · castellà
|
MÉS CONSULTATS
|
Amb el suport de:
- Xarxa Vives d’Universitats
Edifici Àgora Universitat Jaume I, local 10 - Av. de Vicent Sos Baynat, s/n
12071 Castelló de la Plana - Tel.: +34 964 72 89 93
-
Números anteriors | ISSN: 1888-7414
Copyright © 2021 - Xarxa Vives d'Universitats