
No hi va haver al segle XX teoria científica que provoqués un debat tan gran en la filosofia com la teoria de la relativitat. l'empirisme veia en la relativitat la ratificació del fenomenisme, un projecte epistemològic en què es van embarcar les seues ments més brillants: Russell, Whitehead, Carnap i el científic Ernst Mach. Al llarg de tres dècades, van tractar de justificar que la relativitat encarnava l'ideal d'una ciència sense metafísica, un reforç definitiu per a una filosofia científica allunyada de l'especulació de la filosofia tradicional. De la seua lluita per connectar la relativitat amb l'experiència sensorial quotidiana va sorgir el marc epistemològic en què es desenvoluparia el positivisme lògic. Aquest volum pretén aclarir l'impacte en el pensament filosòfic de la revolució física introduïda per la teoria de la relativitat.
València: Publicacions de la Universitat de València, 2011 · Oberta
152 p. · · ISBN 978-84-370-8268-4 · 8 € · castellà
Matèria: Filosofia i religió : Filosofia

No hubo en el siglo xx teoría científica que provocara un debate mayor en la filosofía que la teoría de la relatividad. El empirismo veía en la relatividad la ratificaci...
(Publicacions de la Universitat de València, 2011) · 152 pàg. · 14 €

La identificació de les actituds de la ciutadania durant la Dictadura franquista és una de les qüestions més debatudes i polèmiques en l'àmbit de la nostra historiografi...
(Publicacions de la Universitat de València, 2025) · 11 €

Lo maravilloso y el poder analitza tota una sèrie d'històries de naturalesa meravellosa que, segons la Història Augusta, anunciaren el poder d'Aurelià i de Tàcit. El seu ...
(Publicacions de la Universitat de València, 2014) · 5 €

La ciudad de Valencia era, desde el siglo XIII, el centro de un importante mercado del crédito que se articulaba en distintos niveles, desde los simples préstamos al consumo...
(Publicacions de la Universitat de València, 2002) · 416 pàg. · 25 €

Con frecuencia se olvida, cuando no se ignora, que Jean-Jacques Rousseau fue músico y teórico de la música. Como compositor le debemos principalmente dos óperas-ballets y ...
(Publicacions de la Universitat de València, 2010) · 292 pàg. · 18 €
Universitat Abat Oliba CEU • Universitat d'Alacant • Universitat d'Andorra • Universitat Autònoma de Barcelona • Universitat de Barcelona • Universitat CEU Cardenal Herrera • Universitat de Girona • Universitat de les Illes Balears • Universitat Internacional de Catalunya • Universitat Jaume I • Universitat de Lleida • Universitat Miguel Hernández d'Elx • Universitat Oberta de Catalunya • Universitat de Perpinyà Via Domitia • Universitat Politècnica de Catalunya • Universitat Politècnica de València • Universitat Pompeu Fabra • Universitat Ramon Llull • Universitat Rovira i Virgili • Universitat de Sàsser • Universitat de València • Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya