
Més d'una vegada s'ha destacat la importància que els llibertaris espanyols van atorgar a la cultura i a l'educació com instruments indispensables del seu projecte emancipador i de transformació social. Aquest llibre és una anàlisi, no tant de les declaracions programàtiques o d'intencions, les opinions 'oficials' o les grans línies del discurs àcrata entorn d'aquests temes, com de les característiques i el contingut de les pràctiques culturals concretes desenvolupades pels anarquistes i anarcosindicalistes valencians durant els anys de la Segona República i la Guerra Civil (1931-1939), atenent sobretot els aspectes més reals i quotidians. Aquestes pràctiques, lluny de tenir una importància secundària, resultaven, de fet, determinants per a la socialització i la formació dels anarquistes i anarcosindicalistes esmentats. Asseguraven la cohesió del grup, consolidaven els sentiments de pertinença a un moviment social (sens dubte heterogeni) i, en definitiva, desenvolupaven un rol essencial en el procés de conformació de la identitat llibertària. Conferències, debats, cursets, escoles diürnes i nocturnes, lectures, biblioteques, periòdics i revistes, llibres i fullets, vetlades artístiques, excursions campestres o activitats diverses, com ara el naturisme, el nudisme o l'aprenentatge de l'esperanto, entre altres, eren pràctiques a través de les quals es construïa l'"individu" anarquista i es modelava un tipus de vida i cultura militants, així com una forma d'entendre la sociabilitat i l'oci populars. Endemés, comptaven amb un programa general de superació individual i col·lectiva, mitjançant l'extensió de la cultura i l'educació, que no resultava del tot aliè,en les formes i els objectus, al programa que havien engegat altres cultures polítiques del moment situades també en làmbit de l'esquerra, com ara és el cas, per exemple, del republicanisme o del socialisme.
València: Publicacions de la Universitat de València, 2004 · Història, 5
406 p. · 16 x 24 cm · · ISBN 978-84-370-5866-5 · 24 € · castellà
Matèria: Història i arqueologia : Història general i del món


Fa a penes trenta o quaranta anys el feudalisme català encara era percebut com una variant marginal i imperfecta d'un feudalisme clàssic que es circumscrivia a l'espai compr...
(Publicacions de la Universitat de València, 2003) · 576 pàg. · 30 €

La publicació el 1962 de la Teoria econòmica del sistema feudal va causar un gran impacte en les aigües estancades del debat historiogràfic sobre els orígens del capitali...
(Publicacions de la Universitat de València, 2009) · 288 pàg. · 22 €

Es tracten en aquest llibre qüestions medul·lars sobre la primera transició del feudalisme al capitalisme. L'anàlisi se centra en Castella, entre el 1250 i el 1520, encara...
(Publicacions de la Universitat de València, 2005) · 264 pàg. · 20 €

L'interés pels estudis sobre la memòria ha crescut entre els medievalistes durant les últimes dècades, i s'ha traduït en una varietat d'orientacions que evolucionen i es ...
(Publicacions de la Universitat de València, 2011) · 466 pàg. · 25 €
Universitat Abat Oliba CEU • Universitat d'Alacant • Universitat d'Andorra • Universitat Autònoma de Barcelona • Universitat de Barcelona • Universitat CEU Cardenal Herrera • Universitat de Girona • Universitat de les Illes Balears • Universitat Internacional de Catalunya • Universitat Jaume I • Universitat de Lleida • Universitat Miguel Hernández d'Elx • Universitat Oberta de Catalunya • Universitat de Perpinyà Via Domitia • Universitat Politècnica de Catalunya • Universitat Politècnica de València • Universitat Pompeu Fabra • Universitat Ramon Llull • Universitat Rovira i Virgili • Universitat de Sàsser • Universitat de València • Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya