Joan Francesc Mira ha traçat una sòlida trajectòria en l’àmbit de les lletres catalanes al llarg de les últimes quatre dècades. La seua versatilitat intel·lectual i creativa abasta gèneres diversos entre els quals destaca la narrativa, l’assaig, els estudis d’antropologia, la traducció i l’articulisme assagístic. Particularment, l’assaig periodístic ha acompanyat la polièdrica tasca de l’escriptor valencià des que publicà els primers treballs l’any 1974. Malgrat l’acceptació dels lectors i la crítica (premis com ara el Joan Fuster d’Assaig, el Sant Jordi de Narrativa o el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes), fins a la publicació d’aquest treball no s’havien realitzat estudis extensos amb què sistematitzar les diferents facetes de la seua obra. Aquest llibre contribueix a reduir aquestes mancances, tot oferint, en un primer capítol, una descripció de la formació intel·lectual de l’autor i una aproximació a la seua concepció de la literatura. En una segona part, examina minuciosament, aprofitant les aportacions de la pragmàtica i l’anàlisi del discurs, les característiques estilístiques i les funcions persuasives que identifiquen els assajos periodístics amb què Mira ha seduït els lectors amb un equilibri curós d’amenitat i saber humanístic, tot inserint-lo en la millor tradició catalana i europea d’aquest gènere heterogeni.

Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I, 2019 · Fundació Germà Colón, 19
256 p. · · ISBN 978-84-17900-21-2 · 7 € · valencià
Matèria: Biografies, literatura i estudis literaris : Estudis literaris: c. 1900 – c. 2000