
Els ?Philosophische Stenogramme? de Günther Anders són un conjunt d?aforismes publicats per primera vegada en 1965. En aquestes breus i fulgurants reflexions s?arreplega el pensament d?un dels filòsofs més originals i provocadors del segle XX. Els seus grans temes ?la relació asimètrica entre l?ésser humà i la tècnica, l?alienació causada pel capital, la Xoà perpetrada pels nazis, l?amenaça de catàstrofe nuclear o la funció social de la filosofia? ressonen hui de manera no menys inquietant que quan van veure la llum aquests adagis. El compromís decididament antibel·licista d?Anders hauria de ser una sotragada per a les nostres consciències en un món ple de conflictes en el qual el perill atòmic torna a estar d?actualitat estricta. «El tret inconfusible dels verdaders filòsofs consisteix en el fet que no filosofen primerament en confrontació amb altres filosofies. Més aviat s?ocupen, sense saber que ?filosofen? ?i fins i tot, en un cert sentit, sense saber ni tan sols que existeix la reconeguda institució de la ?filosofia??, de fenòmens extrafilosòfics de qualsevol índole. Aquestes coses es tornen ?filosòfiques? només a través seu.» L?estenografia (o taquigrafia) és un sistema d?escriptura ràpida i concisa que, mitjançant traços esquemàtics i caràcters especials per a representar paraules o frases, permet transcriure discursos a la mateixa velocitat que es parla. Està marcada per la urgència. Segons el parer de Günther Anders, els grans sistemes filosòfics manquen de la plasticitat necessària per a adaptar-se a l?accelerada mutabilitat del món tècnic modern; si el pensament vol comprendre?l, expressar-lo i estimular-hi canvis, hauria de renovar les seues formes comunicatives. Cada estenograma és un gest lingüístic ocasional carregat d?intenció, un dard, una arma lleugera i precisa. Els que aplega aquest volum són unes vegades petites faules; d?altres, assaigs ajustadíssims; unes altres, anècdotes amb vocació de categories, i responen a un impuls expressiu antisistemàtic i antipositivista de matriu comuna.
Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2026 · Prismas, 21
206 p. · 12 x 20 cm · · ISBN 978-84-1118-748-0 · 20 € · castellà
Matèria: Filosofia i religió : Filosofia

La modernitat jueva es va desenvolupar entre l'època de la Il·lustració i la Segona Guerra Mundial, entre l'Emancipació i l'Holocaust. Durant dos segles, en el cor mateix ...
(Publicacions de la Universitat de València, 2014) · 238 pàg. · 18 €

Hannah Arendt va tenir l'enorme capacitat de plantejar política i filosòficament una sèrie de problemes crucials del segle XX des de fora de la filosofia acadèmica. L'afan...
(Publicacions de la Universitat de València, 2014) · 296 pàg. · 18 €

En l'obra d'Unamuno i Ortega són ben visibles el dissens reformista i els recurrents atacs de melancolia. A l'Espanya franquista percebem una figuració triple de l'intel·le...
(Publicacions de la Universitat de València, 2022) · 438 pàg. · 19 €

Aquest llibre resultarà d'interès tant a lectors no familiaritzats amb el pensament de Wittgenstein, com als que sí ho estan. Encara que hi ha evidències suficients per co...
(Publicacions de la Universitat de València, 2017) · 7 €
Universitat Abat Oliba CEU • Universitat d'Alacant • Universitat d'Andorra • Universitat Autònoma de Barcelona • Universitat de Barcelona • Universitat CEU Cardenal Herrera • Universitat de Girona • Universitat de les Illes Balears • Universitat Internacional de Catalunya • Universitat Jaume I • Universitat de Lleida • Universitat Miguel Hernández d'Elx • Universitat Oberta de Catalunya • Universitat de Perpinyà Via Domitia • Universitat Politècnica de Catalunya • Universitat Politècnica de València • Universitat Pompeu Fabra • Universitat Ramon Llull • Universitat Rovira i Virgili • Universitat de Sàsser • Universitat de València • Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya