Com ensenya el professorat actual períodes com la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura franquista i la Transició? Per a donar resposta a aquesta pregunta, i més enllà dels debats entorn dels problemes que presenten els llibres de text, es posa el focus en el professorat, un professorat que es troba amb diversos reptes davant un passat traumàtic que resulta conflictiu a les aules. D’una banda, la reacció política ultradretana present a les aules en forma de negacionisme o crítiques a una educació democràtica compromesa; d’una altra, les mancances formatives del professorat en els àmbits historiogràfic i didàctic, que poden dificultar la desconstrucció de narratives acrítiques sobre la dictadura. L’obra, a més, analitza les febleses estructurals que persisteixen després de les diferents reformes curriculars, amb límits en la priorització de la història recent, la qual cosa explica, en part, el relatiu desconeixement de l’alumnat del significat de la dictadura i de la Transició. No obstant això, més enllà de l’anàlisi d’aquests problemes, es mostren bones pràctiques docents a partir de decisions didàctiques compromeses, coherents amb les polítiques recents de memòria democràtica, que tracten de portar a les aules qüestions com la repressió franquista, els estudis de gènere, l’antifranquisme o la història local. En definitiva, una obra situada en la tradició de la didàctica crítica de la història que concep aquesta matèria des del prisma de la transformació mitjançant la inclusió de la memòria democràtica en el currículum.

València: Publicacions de la Universitat de València, 2026 · Història i Memòria del Franquisme, 77
· ISBN 978-84-1118-674-2 · 13 € · castellà
Matèria: Societat i ciències socials : Filosofia i teoria de l’educació