
Alfons, conegut com el Magnànim, accedí al tron en 1416, quan a penes tenia 19 anys, i en l’abril de 1417 convocà per primera vegada les Corts a la Seu de València per jurar les lleis dels valencians, com era preceptiu a l’inici d’un nou regnat, i demanar subsidis per recuperar el patrimoni reial alienat pels seus avantpassats. En contrapartida, els estaments convocats esperaven aconseguir la reparació dels greuges soferts, molts d’ells abusos de poder dels oficials reials o dels monarques, i la promulgació de nous furs. Als dos volums que integren l’edició de les Corts de 1417-18 es publiquen els documents que en guarden memòria: el procés del braç reial, el procés del braç eclesiàstic, el memorial dels greuges del braç militar, així com el donatiu obtingut pel rei i els furs promulgats en finalitzar les Corts. A més, s’hi reflecteix un fet d’indubtable transcendència política, la conversió de la Diputació del General en un òrgan permanent i independent de les Corts, amb una estructura i competències ben definides, integrat de manera paritària per membres dels tres estaments, renovables per cooptació, i la creació d’un aparell burocràtic al seu servei.
Publicacions de la Universitat de València, 2023 · Fonts Històriques Valencianes, 87
· ISBN 978-84-1118-267-6 · Gratuït
Matèria: Història i arqueologia : Història
Registre OAI

Els volums que integren aquesta crònica ens han pervingut malgrat els entrebancs i els dificultats històriques. Dels quatre llibres que conformen l'obra, tan sols n'hi roman...
(Publicacions de la Universitat de València, 2022) · Gratuït

El manuscrit que s'edita correspon a un 'Liber Ordinum' del bisbat de València en temps de Roderic de Borja com a titular d’aquesta diòcesi. Entre la documentació m...
(Publicacions de la Universitat de València, 2022) · Gratuït

En aquesta part de la seua Crònica, editada el 1564, Martí de Viciana, doctorat en Drets a València, notari de la cort del batlle i justícia de Borriana, elabora una descr...
(Publicacions de la Universitat de València, 2022) · Gratuït

Jeroni Sòria i Langlés era fill del genovés Simó de Sori i de la seua esposa Margarida. El cognom Sori, segons explica el mateix autor, es convertí en Sòria a València....
(Publicacions de la Universitat de València, 2024) · Gratuït
Universitat Abat Oliba CEU • Universitat d'Alacant • Universitat d'Andorra • Universitat Autònoma de Barcelona • Universitat de Barcelona • Universitat CEU Cardenal Herrera • Universitat de Girona • Universitat de les Illes Balears • Universitat Internacional de Catalunya • Universitat Jaume I • Universitat de Lleida • Universitat Miguel Hernández d'Elx • Universitat Oberta de Catalunya • Universitat de Perpinyà Via Domitia • Universitat Politècnica de Catalunya • Universitat Politècnica de València • Universitat Pompeu Fabra • Universitat Ramon Llull • Universitat Rovira i Virgili • Universitat de Sàsser • Universitat de València • Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya