
València va experimentar, entre 1875 i 1910, diverses reformes urbanes que es poden relacionar amb diverses percepcions socials de l'estat de la ciutat a través de l'estudi de dos espais neuràlgics: la plaça del Mercat i l'entorn dels solars de Sant Francesc. Igual que va ocórrer en altres urbs europees, les autoritats valencianes, seguint els corrents higienistes, van plantejar l'enderrocament de barris i la construcció de grans vies i infraestructures municipals, transformacions en les quals van influir diferents formes d'estigmatització social de la pobresa i dels oficis ambulants, en un moment de preocupació institucional per la «qüestió social» i les tensions que poguera desencadenar. Entre altres qüestions, es va posar en el punt de mira el treball de venda a carrers i mercats de les llauradores i els llauradors provinents de l'horta. Davant la presència quotidiana d'aquests grups, la literatura, la premsa local i el consistori van elaborar discursos en què eren qualificats d'invasors i acusats de frenar el progrés de la ciutat i obstaculitzar la circulació pels carrers. Aquestes narratives impregnarien el relat dels episodis de conflictivitat social i justificarien les reformes urbanes que es volien emprendre. La construcció del republicanisme blasquista es fonamentaria en aquestes qüestions en els seus debats sobre la definició del poble valencià i la necessitat d'una urbs futura per a ell.
València: Publicacions de la Universitat de València, 2023 · Història, 203
· ISBN 978-84-1118-142-6 · 13 € · castellà
Matèria: Història i arqueologia : Història d'Europa


València va experimentar, entre 1875 i 1910, diverses reformes urbanes que es poden relacionar amb diverses percepcions socials de l'estat de la ciutat a través de l'estudi ...
(Publicacions de la Universitat de València, 2023) · 328 pàg. · 23 €

València va experimentar, entre 1875 i 1910, diverses reformes urbanes que es poden relacionar amb diverses percepcions socials de l'estat de la ciutat a través de l'estudi ...
(Publicacions de la Universitat de València, 2023) · 13 €

La guerra –que Tucídides va definir com a “mestra de modals violents” que dissolia els usos civilitzats– torna a instal·lar-se en l’h...
(Publicacions de la Universitat de València, 2026) · 536 pàg. · 24 €

L'ampliació de la Unió Europea planteja de nou la qüestió de la gènesi d'Europa com a espai cultural amb trets comuns derivats de la seua història. El problema del ...
(Publicacions de la Universitat de València, 2008) · 400 pàg. · 25 €

Aquesta obra sobre la qüestió del nacionalisme constitueix una de les recerques d'Eric Hobsbawm que han estat més aclamades i llegides fora dels àmbits estrictament acadè...
(Publicacions de la Universitat de València, 2011) · 184 pàg. · 16 €

Des de la primera edició, el 1961, l'obra d'E. H. Carr “Què és la història?” ha esdevingut una introducció clàssica a la naturalesa del coneixement histÃ...
(Publicacions de la Universitat de València, 2011) · 194 pàg. · 15 €
Universitat Abat Oliba CEU • Universitat d'Alacant • Universitat d'Andorra • Universitat Autònoma de Barcelona • Universitat de Barcelona • Universitat CEU Cardenal Herrera • Universitat de Girona • Universitat de les Illes Balears • Universitat Internacional de Catalunya • Universitat Jaume I • Universitat de Lleida • Universitat Miguel Hernández d'Elx • Universitat Oberta de Catalunya • Universitat de Perpinyà Via Domitia • Universitat Politècnica de Catalunya • Universitat Politècnica de València • Universitat Pompeu Fabra • Universitat Ramon Llull • Universitat Rovira i Virgili • Universitat de Sàsser • Universitat de València • Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya