València va experimentar, entre 1875 i 1910, diverses reformes urbanes que es poden relacionar amb diverses percepcions socials de l'estat de la ciutat a través de l'estudi de dos espais neuràlgics: la plaça del Mercat i l'entorn dels solars de Sant Francesc. Igual que va ocórrer en altres urbs europees, les autoritats valencianes, seguint els corrents higienistes, van plantejar l'enderrocament de barris i la construcció de grans vies i infraestructures municipals, transformacions en les quals van influir diferents formes d'estigmatització social de la pobresa i dels oficis ambulants, en un moment de preocupació institucional per la «qüestió social» i les tensions que poguera desencadenar. Entre altres qüestions, es va posar en el punt de mira el treball de venda a carrers i mercats de les llauradores i els llauradors provinents de l'horta. Davant la presència quotidiana d'aquests grups, la literatura, la premsa local i el consistori van elaborar discursos en què eren qualificats d'invasors i acusats de frenar el progrés de la ciutat i obstaculitzar la circulació pels carrers. Aquestes narratives impregnarien el relat dels episodis de conflictivitat social i justificarien les reformes urbanes que es volien emprendre. La construcció del republicanisme blasquista es fonamentaria en aquestes qüestions en els seus debats sobre la definició del poble valencià i la necessitat d'una urbs futura per a ell.

València: Publicacions de la Universitat de València, 2023 · Història, 203
· ISBN 978-84-1118-142-6 · 13 € · castellà
Matèria: Història i arqueologia : Història d'Europa