"Recuperar, conservar i transmetre la memòria pedagògica vinculada a la realitat de l’espai rural castellonenc". Així és com el Museu Pedagògic de Castelló defineix aquest projecte que tracta d'extraure de la foscor les experiències i aprenentatges viscuts en les escoles dels masos del terme de Llucena (L'Alcalatén, Castelló). Amb l’impuls que durant la II República va rebre la qüestió educativa, el món rural d’habitatge dispers que representa aquesta zona va tindre, per primera vegada, accés a una educació reglada. És per això, que aquesta obra recull nombroses fonts orals per tal de construir un relat capaç d’explicar i entendre la importància que van tindre les escoles en la quotidianitat de moltes famílies. L'obra visibilitza com les escoles dels masos van promoure l'educació de les xiquetes masoveres, i es van convertir en una eina bàsica per a trencar amb el cercle de dependència de la llar, transmetent la idea de que podien aspirar a professions més enllà del treball domèstic o agrari. Amb les entrevistes de les mestres, es posa en relleu el seu paper clau en la socialització, la cultura i la transmissió de valors d’autonomia. En moltes ocasions, la mestra no només ensenyava, sinó que també participava en les activitats comunitàries del mas i era un referent per a les famílies. D’altra banda, la major presència de mestres dones a les escoles rurals, malgrat les condicions de precarietat en les que treballaven, s’explica per la injusta possibilitat de que l’estat podia pagar-los menys que als homes i perquè la docència era una de les poques carreres professionals a les que les dones podien accedir.

Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I, 2024 · Fora de col·lecció
· ISBN 978-84-10349-16-2 · 7,5 € · (Inclou No)
Matèria: Història i arqueologia : Història d'Europa