Han aconseguit la cultura i el patrimoni transcendir el seu paper secundari per convertir-se en un motor real de desenvolupament rural sostenible? En un context marcat per la narrativa del despoblament i pel risc d’una “taxidèrmia turística” que museïtza el món rural sota una òptica urbana, aquest llibre dissecciona si aquests elements identitaris han aconseguit trencar les barreres operacionals per incrustar-se en el nucli estratègic del desenvolupament dels territoris.