Fuster analitza l’etapa de 1843 a 1854, la «dècada moderada», en la qual s’estabilitza i es defineix el model del que serà l’Estat liberal espanyol fins a 1868. Per a Catalunya, aquella dècada va ser especialment important perquè és el moment que apareixen clarament les dificultats d’encaix d’una societat industrial en el marc d’un Estat espanyol amb vocació especialment agrària, els dirigents del qual rebutjaven la industrialització moderna, la fàbrica i les seves conseqüències en el camp de la transformació econòmica i social.
El llibre il·lustra molt bé aquests problemes i representa una contribució molt interessant al coneixement del segle XIX català. Ens ajudarà a entendre millor els problemes que Catalunya va trobar per encaixar el seu desenvolupament industrial en el marc d’un liberalisme bastard on les Constitucions no es complien i les eleccions eren sistemàticament falsejades en una monarquia sotmesa al poder dels militars.