Tal com destaca Joan Triadú al pròleg, Ricard Torrents «assalta i fa a miques conviccions ben encastellades sobre Verdaguer» i «reivindica amb tota la raó l’escriptor enlluernador que amb L’Atlàntida com a estendard fa passar la Renaixença del romanticisme a la universalitat».
Torrents aplega nous estudis i aproximacions sobre l’obra del poeta i analitza críticament la recepció de Verdaguer des del punt de vista de la cultura pública, nacional, laica, que els temps de canvi reclamen.
A la claror de Verdaguer s’obre amb Cent anys de presència simbòlica de Verdaguer i es tanca amb una confessió de l’autor sobre la seva trajectòria d’estudiós de Verdaguer, dominada pel que Valéry anomena «el desig insensat de comprendre».