La societat necessita mites. Madonna, producte indiscutible dels delits i dels afanys de la nostra època, s’ha autodescobert i autoconstruït com a dona i com a artista, fins a esdevenir un mite postmodern. 
Des de la perspectiva dels estudis culturals, Georges-Claude Guilbert qüestiona les etiquetes dicotòmiques que ha rebut la carrera de Madonna: verge o vamp, santa o prostituta. Analitza com ha construït la pròpia icona dins la cultura pop i en mostra l’ambició i els mitjans que ha utilitzat per aconseguir els objectius: com ha creat una comunitat de fans, com aconsegueix adreçar-se a un públic multicultural, quines actituds té amb relació al sexe, la fama, la maternitat, el somni americà, etc.