Aquesta obra exposa les polítiques simbòliques que es van desenvolupar a Barcelona entre 1860 i 1930 i que van forjar referències comunes del passat català. És a dir, analitza el fenomen polític, social i cultural que ha animat la creació dels "llocs de la memòria" barcelonins. 
Michonneau aborda la "política de memòria" com una realitat doble: la producció d´un discurs sobre el passat de Catalunya i la pràctica social sota la forma de cerimònies commemoratives, de monuments i de noms de carrers que fan possible la incorporació de la idea de nació en la societat i en l´espai de la ciutat. I demostra com la política de memòria a Barcelona es basà en una societat diferenciada que contribuí a enfortir. En efecte, la memòria fou el lloc d´expressió d´una democratització de la societat urbana catalana. Va esdevenir un mitjà natural d´expressar la seva militància, aquesta forma tan moderna de compromís polític.