Aquest informe, posa de manifest la precarietat de la nostra societat a l’hora de cuidar i de sostenir la vida en un context de crisi de cures. Avalua les condicions socials i laborals d’una mostra de dones migrants que, deixant la seva família (fills i filles i pares grans) en els llocs d’origen, arriben a casa nostra a treballar per tenir cura de persones grans en situació de dependència.  Una estructura social familiarista, la manca de relleu generacional, el treball remunerat femení, la reducció del nombre de persones a les llars i la individualització de les formes de vida, en un territori rural sobreenvellit erigeixen, a través de la figura de la dona migrada en el marc de la globalització, una nova reestratificació sexual del treball, que afecta, de nou, directament a les dones.  Les trajectòries de vida d’aquestes dones posen sobre la taula la urgència d’un major compromís i corresponsabilitat social en relació a la garantia dels seus drets humans (en l’àmbit legal, laboral, sexual i social ) al mateix temps que s’atorgui valor a la sostenibilitat social del món rural, al sobreenvelliment, la soledat i la necessitat d’una atenció de qualitat a les persones grans.