El sobreamor -una forma d’amor present en Ramon Llull, Ausiąs March,
Ibn Zaydūn i Ibn cArabī- designa un amor excessiu que, en comportar
tant de sobresdolor, duu l'amant a allunyar-se de l'amat. Llavors, en la
llunyania, l'amant experimenta un sentiment d'estranyesa tan nou que la
ignorąncia que en resulta li esdevé penyora d'innocčncia.
En aquest assaig tocant al sobreamor Jad Hatem ens invita a reflexionar
entorn de les seves grans preocupacions: com establir ponts de diąleg entre
les diferents disciplines (fenomenologia de la religió, poesia i filosofia) i
entre les diverses cultures (cristiana i isląmica, especialment). Amb aquest
fi, confronta dos pensadors vigorosos, Ramon Llull i d'Ibn cArabī, amb dos
poetes apassionats, Ausiąs March i Ibn Zaydūn. Si l'obra dels pensadors
ens arriba en forma de dues imposants armades doctrinals, enmig de les
quals la poesia hi té una posició més aviat modesta, l'obra dels poetes se'ns
presenta en forma de dues altives caravel·les empeses pel vent indeturable
de ritmes i rimes.