Des del començament, el cinema s’ha configurat com un potent agent socialitzador i culturitzador de les masses. La manera com es representa l’amor a les pel·lícules del star-system ha generat que el públic mantingui una idea estereotipada, pròpia del patriarcat, sobre l’amor romàntic, tot acceptant certs estils d’amor i mites romàntics perniciosos com a models a seguir en les relacions personals. La població adolescent i, en concret, les dones, són les que més s’han vist històricament afectades per aquest tipus de bombardeig mediàtic que apel·la directament a les seves emocions més primàries sense tenir en compte cap tipus d’ètica per part dels que fan les pel·lícules. En aquest llibre s’analitzen aquestes claus així com els estudis més recents realitzats a aquest respecte des de la Psicologia social. S’hi visibilitza, a més, l’auge de models amorosos (CNM) que cobren força els darrers anys gràcies al canvi produït a la societat en matèria de feminisme i a internet. Les joves dels nostres anys vint ja no volen ser princeses: urgeix, per tant, fer-se ressò d’aquestes inquietuds per part del sistema educatiu i incidir en una educació a/amb el cinema a l’aula que permeti acompanyar-les en el procés d’aprenentatge i dotar-les d’eines que els permetin convertir-se en espectadores i espectadors crítics i responsables.