Al món social, les primeres categories que solem emprar per a definir una persona són el gènere i l'edat. Tot i que la societat occidental és de cada vegada més anciana, augmenta de manera incessant el culte a la joventut, al mateix temps que s'ha construït una lectura negativa dels procés d'envelliment, sotmès moltes vegades a la medicalització per intentar endarrerir-lo al màxim i que, en les seves manifestacions més extremes, s'intenta evitar per mitjà de cirurgies denominades antiedat o antienvelliment.  Aquesta percepció és especialment visible en els discursos que elaboren les indústries culturals i, en conseqüència, la discriminació d'edat afecta tots els individus madurs o ancians. Aquesta vulnerabilitat s'entremescla amb altres categories de discriminació: el gènere, en primer lloc, seguidament de la pobresa. Per això, a més de les dones, altres col•lectius viuen situacions de major estigmatització quan envelleixen, com és el cas de les persones transsexuals, les que es desenvolupen en contextos de prostitució o les persones amb discapacitat, entre d'altres.  El discurs cinematogràfic, a causa del paper que juga en la socialització dels individus, és d'especial rellevància en la lluita contra la violència, per la qual cosa en aquest llibre s'analitzen textos fílmics, tant de ficció com documentals, amb l'objectiu de reflexionar sobre les representacions cinematogràfiques relacionades amb l'edatisme. El volum col•lectiu Edat i violència en el cinema: diàlegs entre estudis etaris, de gènere i fílmics és una obra en la que participen autores i autors de reconegut prestigi en el camp de la comunicació, els estudis culturals, de gènere, feministes i etaris que es preocupen per qüestions relacionades amb la representació de la violència de gènere al cinema contemporani.