L’associació militar és potser la més conspícua de les relacions internacionals maquinades en el marc de l’expansió de la República romana pel Mediterrani, després del triomf d’aquesta sobre Cartago a la Primera Guerra Púnica. Des de la convergència puntual de forces davant d’una amenaça urgent, com era el setge d’una ciutat o la invasió d’un territori, fins a la formació de grans enteses forjades sobre complexes xarxes  d’aliances reactivades en el temps, fluctuant així entre la praxis guerrera i la diplomàtica, múltiples pobles i estats visitats per l’«imperium» de Roma han sabut articular estratègies de defensa i construcció suprapolítica emparades en la conjunció d’exèrcits coalitzats. Traslladant  l’interès i la projecció historiogràfica d’aquesta temàtica, «Unidos en armas. Coaliciones militares en el Occidente antiguo» compila vuit estudis en els quals especialistes analitzen algunes de les més interessants coalicions testimoniades entre els segles III i I aC, a diversos escenaris de l’expansionisme romà (península Itàlica, la Gàl·lia, Hispània), i debaten aspectes transversals sobre elles, més enllà de paràmetres estrictament militars: el lideratge i l’articulació dels contingents associats, la connectivitat regional, la propaganda política o la ratificació religiosa d’aliances i confederacions.