Amb aquest cinquè volum conclou la saga de Leodegundo. Per commemorar l’ocasió especial, s’inclouen vint pàgines en color amb l’episodi que narra l’holocaust dels seus protagonistes.  En paraules del seu autor, Gaspar Meana: «I si hagués de concretar el que crec haver aconseguit diria que la vindicació de la dinastia dels pelais; també hi ha la demostració que Ramir I és l’encarnació del personatge no tan llegendari Bernaldo del Carpio o la prova que Santa María del Naranco va ser concebuda com a Palau de Justícia de l’Anyell per després servir de Cel a la mare d’un rei que només, a base de sang, va aconseguir convèncer a tots els seus súbdits de la seva legitimitat. Però, de tot cor, renunciaria a tot allò si a canvi hagués aconseguit un cant de fraternitat infrangible entre els pobles de la Península Ibèrica i de les seves illes, un cant capaç de superar l’odi i la zitzània que les egoistes elits polítiques i locals sembren entre germans. Per ventura el record aquí recordat de la desunió i la insolaritat van atreure, en el passat, sobre aquesta família mal avinguda les majors desgràcies dugui a la reflexió.»