"El cantar de Teudán", igual que la resta de "La Crónica de Leodegundo" va sorgir amb vocació de difondre  l’Alta Edat Mitjana hispana, europea i oriental. En el present segment, el període que abasteix l’auge carolingi i l’abàside i les intrigues i fallides relacions diplomàtiques entre Aquisgrán, Constantinoble i Bagdad. Un teló de fons cosmopolita per intentar il·luminar la primera meitat del regnat d’Alfons II de Galícia i d’Astúries que va veure erigir un líder prestigiós, fins al punt que Eginardo, el biògraf de Carlemagne, el considerà com un dels principals aliats del seu amo que el va citar com el primer entre els seus amics en un context que suggereix la seva supeditació voluntària a l’envergadura moral de l’emperador. Sempre mereix la pena interessar-se per la història, aquella Geganta que a cada passa amenaça amb trepitjar-nos l’esquena. Du compte prestar-li atenció al passat perquè mai va ser com ens la varen contar, ni tan sols com Leodegundo ho va poder fer o contar aquí. La Història en majúscules sempre va ser més interessant i increïble i, sobretot, més complexa. La veritat històrica està per descobrir espera l’interès per aconseguir-la.