Monografia sobre l'etapa sevillana de l'arquitecte castellonenc Vicente Traver Tomás, la tasca del qual a la capital hispalense entre 1913 i 1933 va resultar transcendentals per a la seua carrera artística i social i per a la configuració urbana de la ciutat de Sevilla. D'aquesta etapa destaca la participació de Traver en l'Exposició Iberoamericana de 1929 i 1930, la direcció arquitectònica de la qual va assumir al gener de 1927.  José Carlos Pérez Morales, investigador de la Universidad de Sevilla, realitza un rigorós treball sobre les aportacions de Traver a l'Exposició Iberoamericana a partir de la bibliografia existent i, sobre tot, de nombrosa informació que fins al moment romania inèdita a diferents arxius. Amb tot això l'autor analitza les aportacions artístiques i urbanístiques d'un dels més prestigiosos arquitectes espanyols del segle XX sense passar por alt els trets més característics de la seua personalitat.