La formació permanent del professorat comença a ser un tema d’estudi habitual de moltes investigacions tant a l’estat espanyol com a la resta d’europa i en el mapa internacional. Les reformes educatives engegades a molts països han posat de manifest les necessitats formatives dels docents i més en un moment en què els criteris de qualitat total comencen a arribar a l’escola. Els avanços tecnològics i les darreres investigacions en el camp de les Ciències de l’Educació també han trasbalsat el terreny de les modalitats formatives tradicionals, tot incorporant nous sistemes i modalitats: l’organització que aprèn, la formació en centres, la formació flexible i a distància mitjançant noves tecnologies... El moment social i educatiu actual, que es pot considerar històric, amb la recent recepció de les competències educatives, és un moment per a la planificació del futur educatiu de la nostra comunitat. La investigació que presentam no pretén més que ser una petita aportació a les Illes Balears, a partir de l’anàlisi de les aportacions fetes fins avui pels agents formatius en el camp de la formació permanent del professorat. L’objecte de la investigació és l’anàlisi i estudi dels diferents models formatius desenvolupats a Mallorca des del 1968 fins al 1997, però abans hem cregut oportú fer una anàlisi conceptual al camp objecte d’estudi i una revisió a altres estudis similars.