Amèlia Valcárcel considera que té un deute amb el feminisme perquè li ha ajudat a entendre moltes coses. Assistir en la vida a un procés de canvi tan enorme i alliberador és en si un atzar de fortuna. Poder, en la mesura de les pròpies forces, contribuir a tal emancipació, a desterrar la no volguda ni culpable perpètua minoria d'edat de les dones, és constant font d'alegria que els obstacles no aconsegueixen enterbolir. Segons la seua opinió, aqueixa és l'experiència de les dones de la seua generació; comprovar com els canvis en les formes de vida han sigut inaudits i sentir-se coprotagonistes d'ells. El present volum recull diversos treballs d'Amèlia Valcárcel, sorgits de la seua organització a participació en seminaris, jornades o col•laboracions en diverses revistes, que, amb el pas del temps i després de contrastar-los amb altres col•legues o col•lectius, aconsegueixen ara la seua forma definitiva. És, en gran part, un producte itinerant i militant.