L'escultor, dibuixant i dissenyador valencià Andreu Alfaro Hernández (1929-2012) va iniciar la seua activitat artística a la fi dels anys cinquanta amb una escultura abstracta d'herència constructivista. En la segona meitat dels anys setanta, comença a ser conegut entre un públic més ampli per unes escultures geomètriques de sorprenents efectes òptics i cinètics. Però l'èxit no deté la seua evolució, i en la dècada dels vuitanta dóna un gir radical a la seua obra, per a replantejar-se els problemes tradicionals de l'escultura com la pedra, el volum o la figuració, inspirant-se en grans motius culturals. Alfaro no és només un dels grans escultors espanyols de la segona meitat del segle XX, és també un referent intel·lectual de la cultura valenciana, com el lector podrà comprovar en aquesta primera selecció dels seus escrits i entrevistes ?