Per a Julià era evident que el projecte de restauració de l?imperi era indissoluble de la reconstrucció de la cultura que l?havia engendrat: de la tradició, les idees, la filosofia, la religió i el culte als déus. Aquesta restauració de l?estat romà i de la societat tradicional només seria sòlida i eficaç si s?eliminaven els factors que n?havien provocat la degeneració. 
Aquesta crítica del cristianisme en nom de la filosofia neoplatònica, el paganisme tradicional i el panteó grecollatí, s?inscriu en una línia de polèmica anticristiana primerenca. Escrita el 363, «Contra els galileus», com anomenava els cristians, es perdé probablement com a resultat dels decrets de Justinià, però s?ha conservat gràcies a la seua reproducció en la refutació de Ciril («Contra Julià»), patriarca d?Alexandria i pare de l?Església del segle V.