L'čtica es pot definir com la relació amb l?altre, la resposta obligatňria a un altre que precedeix qualsevol norma específica de conducta moral, una relació čtica primordial que és la base de qualsevol codi čtic o moral particular. Quan aquest altre es particularitza com a l?altre čtnic, żcom es veu afectada en la seua mateixa articulació aquesta concepció de l'čtica? żTé l'etnicitat com a concepte un caire čtic? żExisteix una čtica de l?etnicitat? Pel contrari, żl'čtica és čtnica? żEl matís čtnic d'allň čtic redueix de cap manera l?ŕmbit d?actuació d?allň čtic? En una cultura com la dels Estats Units, fundada sobre una čtica individualista de carŕcter paradoxalment universalitzant que es veu qüestionada constantment per les prňpies constriccions imposades a la singularitat čtnica dels seus molts altres, aquestes preguntes semblen especialment pertinents.   Els assaigs d?aquest volum demostren implícitament que aquestes preguntes no tenen respostes definitives perquč es tracta de termes el domini conceptual dels quals es refereix a allň singular i diferent, a les singularitats obstinadament no generalitzables de l?altre. La literatura diversa dels Estats Units ens proporciona el terreny textual propici per aquesta conjunció d?allň čtic i čtnic. Com ho demostra el panorama transhistňric d?aquests assaigs, aquesta contestació és intrínseca a la prňpia literatura donada la seua explicitació de l?allň altre i, a la vegada, la seua participació en la domesticació d?aquest mateix altre. La literatura dels Estats Units, amb les seues demandes de pluralitat discursiva histňricament determinades i amb les seues generalitzacions totalitzants i trascendentals, esdevé un corpus on destaca l?articulació d?aquest doble moviment. La conjunció d?allň čtic amb allň čtnic evita el tancament de l?apertura čtica ja que un enfocament čtnic qüestiona la temptació de l?čtica cap a l?abstracció, mentre que l?impuls čtic ens manté alerta davant la constitució universalitzant i estereotipada de les identitats čtniques.