Tal com reflecteix el títol, aquest llibre s?ocupa de diversos aspectes de la relaciķ del catalā amb les llengües veīnes (castellā, aragončs, occitā), siga per contacte, siga per contrast. Les seues pāgines ilˇlustren, entre altres aspectes, la interferčncia amb el castellā a través d?estudis sobre l?adopciķ i/o adaptaciķ del fonema /x/ en els dialectes catalans (tipus navaca, navaixa, navaja), subratllen la importāncia de la presčncia aragonesa en l?āmbit valenciā enfront de les imagināries traces mossarābigues (tema que s?ilˇlustra amb gemecar) i demostren la densitat dels occitanismes   del rossellončs, entrats de bona hora i dels quals, encara, s?elaboren criteris per a identificar-los. D?altra banda, el contrast entre catalā i asturiā, i catalā i gallec permet visualitzar les concomitāncies i discordances entre aquests sistemes lingüístics comparats. Aquesta obra és un complement imprescindible de les monografies que Joan Veny ha dedicat a la histōria de la llengua catalana i, en concret, a la dels seus dialectes.