Theodor W. Adorno, una de les figures més destacades de l'efímer segle XX, un dels últims exponents de l'individu burgès, un dels últims genis: des de la seua infància en les acaballes del segle XIX, els seus anys escolars durant la Primera Guerra Mundial, la seua formació intel·lectual a Frankfurt, Viena, Berlín i Londres en el  
període d'entreguerres, l'experiència del nacionalsocialisme i de la Segona Guerra Mundial i l'exili als Estats Units del New  
Deal, fins a la seua tornada a l'Alemanya d'Adenauer i de la protesta estudiantil, en Adorno es concentra de forma exemplar el «segle dels extrems». Detlev Claussen presenta Adorno com un artista els múltiples interessos del qual ?musicals, sociològics i filosòfics? cal entendre de forma unitària.
«En una necrològica sobre Adorno he dit el que ací voldria repetir: si hi ha un home que meresca el qualificatiu de geni en  
la nostra època de transició, és sens dubte ell.» Max Horkheimer, 1969.
Detlev Claussen presenta la figura d?Adorno al gran públic: el retrat d'un intel·lectual únic, en la vida i obra del qual es concentra tot un segle.