La televisió ha esdevingut el mitjà de comunicació que més influeix en les campanyes electorals. A través d'ella, els partits polítics desenvolupen les seues estratègies persuasives. Aquest llibre pren com a objecte d'estudi la comunicació persuasiva audiovisual explícita i estableix un mètode per la seua anàlisi.
Per a elaborar aquest mètode d'anàlisi es parteix de la teoria de l'argumentació proposada per Chaïm Perelman, puntal bàsic dels estudis retòrics en el segle XX. Aquesta teoria aporta indubtables avanços en l'estudi de la comunicació persuasiva, però la seua aplicació a l'anàlisi del discurs televisiu comporta limitacions.
Tal com es presenta ací, les limitacions poden superar-se si s'emmarca la teoria perelmaniana en l'estructura de les parts retòriques (intelectio, inventio, dispositio, elocutio, memoria i actio) que proporciona la retòrica clàssica. Així, es proposa una anàlisi estructural del discurs que va des dels nivells més superficials del text fins als més profunds.
A tall d'exemple, s'aplica aquest mètode a l'anàlisi de la campanya electoral de març del 2000.