El dramaturg alcoià Juan Gil Albors ens planteja, en aquest darrer text dramàtic seu, una problemàtica absolutament contemporània entorn de temes com ara la religió, l'Església i l'existència de Déu, de com ens han oferit les idees de més enllà, del cel, no com un lloc de trobada sinó com el trofeu, el premi; les religions i les esglésies com a creadores d'un obtús aparell de tal aspror que és el principal causant de les desercions dels fidels i de l'allunyament de la realitat. Un dramaturg amb coneixement de com funciona aquest art, és capaç de posar davant els nostres ulls els assumptes més complicats de la manera més entretinguda, parlar-nos de la vida i la mort, de la llibertat i dels somnis, de Déu o de l'amor sense perdre l'amenitat. Aqueixa és la mestria d'aquest artesà del secular ofici que és Gil Albors, que s'ha atrevit a escriure en una obra de teatre els errors de l'Església, o si es prefereix sobre els errors del clergat.