A les acaballes de l?edat mitjana, l?Albufera de València era un ample estany salobrenc que, voltat de vinyes, oliveres i carrascars dispersos, s?estenia entre el cap de Cullera i la desembocadura del Guadalaviar. Del segle XVII ençà, l?expansió del regadiu i les operacions de drenatge capgiraren els paràmetres hidrològics i transformaren el paisatge de l?aiguamoll. L?Albufera d?aigua dolça, de les hortes i els arrossars, convertida en imatge tòpica pels textos de Blasco Ibánez, és per tant, en realitat, una construcció antròpica relativament recent. A partir de l?estudi de la documentació històrica i cartogràfica, aquest llibre reconstrueix el procés de canvi ambiental que s?hi ha experimentat de resultes de segles de treballs hidràulics. Des dels sistemes de gestió conservacionista de l?estany medieval fins als quimèrics projectes vuitcentistes de dessecació total, s?examinen de manera detallada les intervencions humanes que han fet de l?Albufera de València un producte de natura i cultura.