La formació de la novel·la europea va lligada estretament, al llarg de tot el camí que culmina amb la creació del Quijote, a la literatura de cavalleries. Textos de procedència artúrica, però també receptors i transmissors de les matèries clàssica, carolingia, troiana i hagiogràfica. Entre 1501 i 1627 es publiquen cinquanta-sis llibres de cavalleries diferents, en més de dues-centes edicions. ¿Per què, si el gènere és patró i font de la ficció moderna, afirma Cervantes buscar la destrucció de la que anomenen ?màquina mal fundada destos cavallerescos llibres??
Aquest volum tracta de contestar preguntes com aquesta relacionades amb la participació de la literatura de cavalleries en el desenvolupament de la literatura de ficció en el seu trànsit des del relat antic a la complexa novel·la moderna. Especialistes en la matèria aborden els orígens i els mites de la literatura de cavalleries, el protagonisme del cavaller cristià, el paper de la dona, el tractament dels somnis, les relacions de la matèria de Bretanya amb les matèries clàssica i sentimental i, finalment, la fortuna de la imprenta.