Abans de 1809-1810, el Regne d'Espanya i de les Índies va presentar una complexitat jurídica i conceptual difícil de precisar: una estructura jeràrquica i una organització del poder polític i administratiu en un grau creixent de racionalització, i de centralització i «espanyolització» dels alts càrrecs judicials i comandaments militars. I així se'ns ofereix, a partir de fonts primàries de gran valor documental, un José Pablo Valiente en quatre dècades de servei a la Península i a Amèrica, en la seua dedicació en llocs diferents d'ultramar i en la metròpoli. El llibre reconstrueix i confronta al personatge amb una època que tanca al seu torn diverses conjuntures contradictòries, i amb la visió deformada, transmesa fins ara, del subjecte, afectat pels canvis polítics que es van precipitar i davant els quals va virar cap a una tornada impossible al món que havia conegut en les colònies, alterat durant el cicle de les guerres napoleòniques -atlàntiques i peninsular-, desaparegut del tot mentre s'aferrava a les certituds en les quals s'havia format i a les quals havia dedicat una vida de servei al rei, en la qual havia trobat la forma de millorar el seu patrimoni gràcies a les estretes relacions forjades amb la sacarocràcia cubana. No en va, el nom de Valiente queda associat al foment del comerç d'esclaus i de la gran plantació de sucre, i a la liberalització del comerç amb aliats i neutrals que faria de Cuba la perla de les Antilles.