Tres països van conservar l'esclavitud intensiva amb finalitats productives fins a dates molt avançades del segle del progrés: els Estats Units (1865), Cuba (1886) i Brasil (1888). L'expansió de l'esclavitud després de 1800 formava part d'una renovada divisió internacional del treball que corria parella a l'expansió d'un capitalisme que se servia de formes diverses de treball per a posar en explotació àmplies regions. En l'Era de la segona esclavitud, la nova plantació es va servir de tecnologia moderna per a la producció i el transport. Cuba va ser un dels seus exponents més avançats. El present llibre s'interessa pel món de les plantacions, el procés de conquesta i transformació de l'espai geogràfic per a destinar-ho a finalitats agrícoles, i per les condicions en les quals arrela i es desenvolupa l'esclavitud en el llarg segle XIX. Els estudis que es presenten recorren les plantacions de sucre i de café, la vega tabaquera; s'interroguen per la incidència de les transformacions en el mitjà natural; aborden la construcció social del realengo; indaguen en projectes agrícoles alternatius; ens acosten a la consolidació de la propietat a través de l'adopció d'unitats de mesura i el desenvolupament de la professió d'agrimensor; ens refereixen l'impacte del tràfic naval mercantil sobre la badia de l'Havana; s'ocupen de les societats d'assegurances d'esclaus i els seus vincles amb el capital nord-americà; de les manumissions en la comparació de Cuba i Brasil; els antecedents africans de les pràctiques de dones urbanes; l'ocupació dels esclaus urbans en tasques constructives; el reformisme i l'utilitarisme en el debat abolicionista.