Eclesiàstic, hebraista, numismàtic, viatger, preceptor reial i reformista, Francisco Pérez Bayer (1711-1794) fou un membre destacat del denominat «grup valencià» en la cort de Carles III i va exercir un paper important en la política cultural de la seua època. Des dels anys de formació fins a la seua etapa com a bibliotecari major de la Biblioteca Real, la seua trajectòria vital reflecteix les vicissituds d’un segle marcat pel reformisme borbònic, la pugna en la Universitat entre els estudiants d’elit i els de la baixa noblesa i la burgesia, i la recuperació del saber erudit.  En 1775, l’ardiaca feia pública la seua intenció de regalar a la Universitat de València la seua col·lecció personal de llibres, que es convertiria en el nucli fundacional de la futura biblioteca universitària. No obstant això, el setge de les tropes franceses a la ciutat de València en 1812 va posar fi a la curta existència de la nova institució. A partir de múltiples fonts, aquest llibre tracta de proporcionar una imatge fidedigna d’aquella primera biblioteca i de la vida del seu fundador.