El projecte més ambiciós de Max Raphael va consistir a refundar la història de l?art com a ?ciència empírica?, una fórmula amb la qual es referia a un accés a l?art basat en una concepció experiencial de la visió com a acte productiu, que converteix l?espectador en èmul del pintor i reconstructor del quadre. Aquest programa és irrealitzable sense el coneixement exhaustiu de les obres, que el filòsof es proposa aconseguir mitjançant l?anàlisi descriptiva de les seues formes artístiques.  Aquest intel·lectual extraordinari i encara escassament conegut, segons deia John Berger després de la publicació de la versió anglesa d?aquest llibre, ?mostra, com cap altre teòric ho havia fet fins ara, el significat de les obres heretades del passat... i el de les obres que es crearan en el futur. I això ho fa sense retòrica, sense exhortar, modestament i amb fonament. El seu intel·lecte ha sigut el més gran aplicat al tema que hi ha hagut fins avui?. En definitiva, es tracta d?una obra d?importància cabdal per a comprendre el treball de Raphael.