<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<?xml-stylesheet type="text/xsl" href="https://www.e-buc.com/oai-pmh/Resources/Stylesheet.xsl"?>
<OAI-PMH xmlns="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/ http://www.openarchives.org/OAI/2.0/OAI-PMH.xsd">
  <responseDate>2026-05-01T02:26:41Z</responseDate>
  <request verb="GetRecord" identifier="978-84-1050-023-5" metadataPrefix="oai_dc">https://www.e-buc.com/oai-pmh/</request>
  <GetRecord>
    <record>
      <header>
        <identifier>978-84-1050-023-5</identifier>
        <datestamp>2026-04-24T11:30:58Z</datestamp>
      </header>
      <metadata>
        <oai_dc:dc xmlns:oai_dc="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/oai_dc/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/oai_dc/ http://www.openarchives.org/OAI/2.0/oai_dc.xsd">
  <dc:identifier>978-84-1050-023-5</dc:identifier>
  <dc:source>https://www.e-buc.com/fitxa.php?isbn=978-84-1050-023-5</dc:source>
  <dc:title>Flexionar la diferència sexual amb els cossos</dc:title>
  <dc:creator>López Esteve, Oriol</dc:creator>
  <dc:language>cat</dc:language>
  <dc:publisher>Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona</dc:publisher>
  <dc:subject>Literatura: història i crítica</dc:subject>
  <dc:type>info:eu-repo/semantics/book</dc:type>
  <dc:description>Des dels anys setanta del segle XX, la creació i el pensament &amp;#x02014;especialment el vinculat als estudis feministes&amp;#x02014; han provat de copsar la corporalitat i la sexualitat en els textos literaris. Invertint l&amp;#x02019;objecte d&amp;#x02019;anàlisi i dialogant amb les obres de Jacques Derrida i Hélène Cixous, aquest assaig indaga de quina manera, en la dansa, els cossos queden travessats per una escriptura &amp;#x02014;la coreografia&amp;#x02014; que flexiona la seva diferència sexual. L&amp;#x02019;autor se centra en l&amp;#x02019;obra de la ballarina modernista Loïe Fuller, que desconstrueix les nocions de presència, unicitat i veritat en què es fonamenta el règim identitari modernista i, mitjançant l&amp;#x02019;ús del vestuari i d&amp;#x02019;elements lumínics i escenogràfics, es fusiona amb l&amp;#x02019;espai i aconsegueix que es confonguin natura i tècnica, llum i matèria. A diferència d&amp;#x02019;altres ballarines de l&amp;#x02019;època més conegudes, com Isadora Duncan o Ruth Saint Denis, Fuller posa en marxa una escriptura coreogràfica que trastoca la definició dels cossos de les dones, qüestiona l&amp;#x02019;essencialisme majoritari en l&amp;#x02019;escena moderna i ofereix un model coreopolític de lectura i d&amp;#x02019;escriptura vàlid també per a la dansa d&amp;#x02019;avui dia.</dc:description>
  <dc:date>2023</dc:date>
</oai_dc:dc>
      </metadata>
    </record>
  </GetRecord>
</OAI-PMH>
