El febrer de 1993 vaig anar a Eivissa per visitar algunes de les cases rurals que havia vist a la Guia d’Arquitectura d’Eivissa i Formentera d’Elías Torres. Moltes d’elles eren abandonades, altres encara habitades per eivissencs, altres per estrangers, altres poc recognoscibles o desaparegudes... Vaig marxar amb una sèrie de fotografies i dibuixos de cases, imatges de murs, paisatges, camins, i tot un seguit de preguntes sobre com es podia intervenir en un lloc amb una identitat tan forta. El que m’interessava era comprendre com s’havia construït aquest paisatge i en aquest sentit, els meus primers dibuixos, que estudiaven les cases rurals com a objectes aïllats, eren insuficients per entendre les relacions que les cases i els seus elements establien amb la construcció del paisatge. Després de superposar els aixecaments de les cases i el seu entorn a la cartografia i a les fotografies aèries va ser inevitable, en primer lloc, seguir dibuixant i veure com els murs i els camins s’articulaven sobre el relleu fins a trobar una altra casa i, en segon lloc, seguir allunyant-se progressivament en forma de zooms, per veure com els que semblaven els límits d’una propietat en realitat enllaçaven amb una altra, i amb una altra, sense ruptures, formant una estructura contínua apreciable en la seva totalitat només a l’escala global de l’illa. Aquell viatge va ser el començament d’una relació constant amb l’illa, amb la seva arquitectura i el seu paisatge; de passejos pel camp, per la ciutat i els pobles, que continua fins a avui. Durant aquests anys les taules i les parets de l’estudi han estat ocupades (i encara ho estan) per plànols, dibuixos i fotografies de cases i zones del territori eivissenc que he anat completant amb contínues visites als llocs i, afortunadament, també de diversos projectes a l’illa. Al llarg d’aquests anys el territori de l’illa d’Eivissa, un territori “no urbà”, construït principalment per l’agricultura, un d’aquests paisatges que han rebut menys atencions per part de l’Urbanisme, i que actualment estan experimentant una forta transformació, ha estat per a mi una ocasió per treballar sobre qüestions lligades al territori rural, al seu paisatge, a la seva arquitectura i a la seva transformació. Qüestions que tractaven de respondre a algunes de les preguntes i dels temes que més m’interessen com a arquitecte. Com intervenir en el paisatge? Es pot pensar en un urbanisme adequat a l’escala del territori rural, que pertanyi a un lloc? Que no es basi en un conjunt de normes, ordenances, paràmetres i models d’origen urbà aplicats indistintament a paisatges, llocs i contextos diferents? Es poden definir criteris d’ordenació generals per al territori rural i els seus nuclis habitats basats en la comprensió de les lleis generals que han construït els sistemes agrícoles i els pobles? Criteris que neixin de la lectura del sistema de drenatge, del parcel·lari, de la xarxa de camins, de les estructures dels cultius i del paisatge natural? La resposta a aquestes preguntes ha passat en primer lloc per un major coneixement del paisatge rural de l’illa, que és construcció de sòl més que d’edificis. Coneixement que s’ha anat generant a força de passejos, visites, dibuixos i aixecaments in situ, per després tornar a l’estudi i afegir la informació als plànols, necessàriament més abstractes, en els quals tot apareixia sempre més clar que en el lloc. L’exposició recull alguns dels dibuixos i fotografies fets al llarg d’aquests anys. Dibuixos que comencen amb els aixecaments a escala 1:500 i 1:1.500 de les cases rurals més significatives de les vendes de Morna, Atzaró i Balafi, i arriben per zooms progressius fins a una lectura general i unitària del territori de l’illa. L’anàlisi de l’espai rural de l’illa d’Eivissa, l’estudi dels seus elements (cases, camins, murs de pedra, cultius, parcel·lari...) i de les relacions que han establert amb els elements geogràfics (relleu, drenatges, vegetació...), no s’ha fet tant amb una visió arqueològica, patrimonial, de protegir enfront de destruir. El descobriment, mitjançant el dibuix, de les línies de força del teixit, de les persistències que han construït i articulat el territori rural d’Eivissa al llarg dels anys, ha evidenciat la trama estructural del territori. Aquesta teranyina, formada pel sistema de murs que estructura i dóna forma al paisatge rural de l’illa, és un gran projecte del territori i un element de control formal imprescindible per a qualsevol intervenció, sigui la construcció d’un mur, d’una casa, d’un camí, d’una carretera o bé el creixement d’un poble, d’un nucli rural o d’una ciutat.

Universitat Politècnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politècnica, 2025
26 p. · · ISBN 979-13-87613-31-0 · Gratuït
Matèria: Arts : Arquitectura
Registre OAI

Descarregar al portal de l'editorial