background image
A la UPC destaquen també l'adquisició
d'un ampli ventall de competències i ha-
bilitats que van «des del treball en equip
(respecte, compromís, tolerància, solidari-
tat...) fins a l'aprenentatge autònom (auto-
control, capacitat d'organització, d'esforç
i de superació), passant pel lideratge, el
creixement personal, la presa de deci-
sions i el desenvolupament físic. «Hi ha
estudis ­recorden des d'Esports Ub­ que
demostren que fer esport ajuda a obtenir
millors resultats acadèmics». Des la Uni-
versitat Abat Oliba coincideixen a destacar
els beneficis biopsicosocials: millor qualitat
de vida i salut, més autoestima, i foment
dels valors i principis fonamentals. Els va-
lors també són el benefici més destacable
per a Jesús Téllez, responsable de com-
peticions internes del servei d'Esports de
la Universitat de Girona, que destaca «el
sacrifici, l'esforç, l'afany de superació i la
solidaritat». Gemma Garcia, coordinadora
del servei d'Esports de la Universitat Pom-
peu Fabra, encara afegeix que «és una
evidència científica que l'eficiència és més
completa quan es parteix de la relació en-
tre els aspectes cognitius (coneixements)
i els aspectes emocionals (vivències), i el
resultat del treball en aquests dos àmbits
contribueix a desenvolupar competències,
valors i habilitats per integrar-se millor en
la societat, per aprendre a treballar, a viure
i a compartir».
Per als centres universitaris, l'esport també
comporta beneficis, a més de contribuir a la
millora de la qualitat de vida dels membres
de la comunitat universitària i a la forma-
ció integral de l'estudiant. Des de la Uni-
versitat de Perpinyà Via Domitia, recorden
que «la participació en la competició d'alt
nivell també és un aparador que participa
en la imatge de la universitat a França i a
l'estranger». I és que la universitat també fa
seus els triomfs dels seus esportistes.
els homes, més esportistes
si ens fixem en el sexe, el percentatge de
dones és molt inferior al d'homes, tot i que
en molts centres les alumnes ja superen els
alumnes. De mitjana, el 36% dels estudiants
que practiquen esport a la universitat són
dones i el 64% homes. Només la Universitat
de València i la de barcelona registren un
percentatge de dones superior al d'homes.
Per corregir aquesta diferència, s'han creat
programes de promoció de l'esport entre les
dones, com els de la Universitat de València,
premiada com la millor universitat espanyola
en la promoció de l'esport femení. La Univer-
sitat Jaume I ha aconseguit la segona posi-
ció en aquest rànquing, que elabora l'Institut
de la Dona i el Consell superior d'Esports va-
lorant, entre altres factors, la participació fe-
menina i els resultats esportius aconseguits
per les esportistes de cada centre.
esport com a assignatura
L'esport guanya pes a la vida universitària i
també en el currículum acadèmic. La majo-
ria d'universitats de la Xarxa Vives ofereixen
crèdits de lliure elecció i crèdits ECTs a les
persones que compaginen estudis i esport,
amb activitats a les instal·lacions del cen-
tre, competint o realitzant cursos relacionats
amb l'esport i els hàbits de vida saludables.
L'oferta és molt àmplia, i va des de practicar
ioga, aprendre defensa personal, córrer, fer
caiac o submarinisme.
L'esport també està inclòs en la formació del
professorat a Ciències de l'Educació, i bona
part dels centres de la Xarxa Vives, com la
Universitat Ramon Llull, la d'Alacant, la Mi-
guel Hernández d'Elx, la de Vic, o la de bar-
celona ofereixen estudis de grau en Ciències
de l'Activitat Física i l'Esport. La UPF també
ofereix un postgrau sobre gestió esportiva i
la UIC sobre Periodisme Esportiu. A la UIb,
l'esport també té una altra funció com a eina
d'integració i socialització amb grups de per-
sones que pateixen algun tipus de discapa-
citat.
universitats saludables en xarxa
El compromís de les universitats amb
l'esport i els hàbits saludables les ha portat a
unir esforços i a crear la Xarxa d'Universitats
saludables de l'Estat, una xarxa impulsa-
da pel Ministeri de sanitat i la Conferència
de Rectors i que ja integra 24 universitats
i administracions. La Universitat Abat Oliba
CEU, la Universitat de Girona, la Universi-
tat Autònoma de barcelona i la Universitat
Rovira i Virgili ja en formen part. L'objectiu
és potenciar els hàbits saludables entre tots
els membres de la comunitat universitària
i la societat en general. Aconseguir que
l'estudiant incorpore uns hàbits de salut i
esport per a tota la vida i que no oblide la
cita de Juvenal: mens sana in corpore sano.
--
7
buc
UNIVER
s
IT
A
T

CUL
TURA

LLI
b
RE
s
Per natàlia torrent
Periodista
Fotografies: ub, udl, uPF, uvic