background image
l'esport guanya adeptes
Però no tots els alumnes que estudien a
la Xarxa Vives d'Universitats i fan esport
somien amb una medalla en competi-
cions nacionals, internacionals o interu-
niversitàries ni volen ser esportistes d'elit.
De mitjana, un 20% dels estudiants dels
centres de la Xarxa que compten amb
serveis d'esports utilitzen les instal·lacions
per mantenir-se en forma. Els percentat-
ges són desiguals depenent dels centres,
les instal·lacions i l'oferta, però destaquen
universitats com la Miguel Hernández d'Elx
o la Politècnica de València, on el servei
és gratuït, que superen el 40% d'alumnes
inscrits. Els índexs d'ús entre el personal
docent i el personal administratiu i de ser-
veis registren percentatges baixos, amb al-
gunes excepcions com la Universitat Jau-
me I o la de les balears, on entre el 30% i
el 40% dels membres d'aquests col·lectius
fan ús de les instal·lacions esportives.
L'evolució de les xifres, però, és positiva a
totes les universitats. En els darrers anys,
la pràctica de l'esport ha guanyat adeptes
dins la societat i, com és natural, també
ho ha fet en el món universitari. Pràctica-
ment tots els centres han incrementat els
percentatges d'inscrits en els serveis d'es-
ports i alguns han registrat un creixement
de fins al 35% (Abat Oliba); el 30% (UPF)
o el 18% (Universitat de Perpinyà Via
Domitia). sobre les causes, els responsa-
bles dels serveis d'esports coincideixen a
assenyalar un canvi cultural, amb major
preocupació per una vida saludable, i
una ampliació de l'oferta. Des de la Uni-
versitat Autònoma de barcelona apunten
que l'augment respon a «la millor gestió
dels recursos propis, l'oferta d'activitats i
serveis més adients a la demanda de la
gent, una comunicació més persuasiva i
la bona relació qualitat preu». I és que en
els darrers anys, la major part de les uni-
versitats de la Xarxa Vives han ampliat o
millorat les seues instal·lacions esportives.
La majoria ofereixen instal·lacions pròpi-
es de qualitat (piscina, sales de fitness i
activitats dirigides, camp de futbol...) i
algunes comparteixen les instal·lacions
municipals o ofereixen descomptes en
centres esportius de la zona (UVIC, UIC,
URV, UPVD...).
els beneficis de fer esport a la universitat
Majoritàriament, els usuaris dels serveis
d'esports volen mantenir-se en forma i fer-
ho amb preus assequibles. Miquel Gelabert,
director del Campus Esport de la Universitat
de les Illes balears, assegura que els alumnes
busquen «millorar la condició física general,
sentir-se millor amb ells mateixos, conèixer al-
tres persones i millorar la salut i la qualitat de
vida en general». Així, «mentre l'esport com-
petitiu ha vist baixar la demanda», l'ús de les
instal·lacions esportives per mantenir-se en
forma creix, convertint-se també en «centres
d'oci que faciliten les relacions socials entre
usuaris». Els serveis d'esports de la UAb han
analitzat els objectius dels usuaris amb una
enquesta. Després de 8000 entrevistes, han
conclòs que el 51% fa esport per sentir-se mi-
llor físicament; el 24,2 % per millorar el rendi-
ment esportiu; el 9,3% per divertir-se i el 8%
per rebaixar el nivell d'estrès.
siguen les que siguen les raons que ens
porten a fer esport, els beneficis estan de-
mostrats, i no només en la salut. Des de la
Universitat Ramon Llull i la Universitat In-
ternacional de Catalunya coincideixen a as-
senyalar l'esport com «una eina més per al
desenvolupament integral de la persona».
--
6
buc
UNIVER
s
IT
A
T

CUL
TURA

LLI
b
RE
s
--
7
L'esport en el CV: un bon entrenament
per saltar al món laboral
Una empresa de selecció ha de triar entre 3 bons professionals, amb molta experiència
i currículums brillants. Com saber quin d'ells podrà afrontar millor les futures respon-
sabilitats? Per a alguns seleccionadors, la solució passa per l'entrevista per competèn-
cies, basada en les aptituds, no en el repàs cronològic del CV. És en aquest punt on la
pràctica de l'esport ens pot ajudar, perquè contribueix a adquirir competències laborals.
Per a José Manuel Aja, exprofessional del futbol i actualment professor de la Facultat
de Formació del Professorat de la Universitat de barcelona, no hi ha dubte: «fent esport
adquirim moltes competències que són transferibles al món del treball».
Però, quines competències laborals desenvolupem amb l'esport? Com a exemples, Aja
destaca l'assumpció de responsabilitats, l'anàlisi dels resultats negatius per aprendre'n,
l'autonomia i iniciativa personal, l'autoestima, la intel·ligència emocional, l'autocontrol...
El professor José Antonio Pérez Turpin, director del Centre d'Estudis Olímpics de la
Universitat d'Alacant, coincideix que «un esportista sempre estarà més capacitat per
a compartir esforços i col·laborar» i destaca competències com el treball en equip, la
puntualitat, l'admissió de fracassos, o la superació diària. Afegeix que els esports col-
lectius desenvolupen la competència comunicativa i els individuals l'autonomia personal.
A més, qualsevol esport, assegura, «millora i desenvolupa la competència planificadora,
la competència en habilitats tecnològiques o la competència d'aprendre a aprendre».
Una vegada analitzades les competències que ens pot aportar la pràctica esportiva, quins
esports hauríem de triar? Els dos professors coincideixen que qualsevol pràctica esportiva
ens aportarà beneficis clars en aquest camp. Però José Manuel Aja, exprofessional del
futbol, assegura que aquest esport és un dels més complets.
En altres països europeus, les entrevistes laborals per competències ja són molt habitu-
als. Les competències són un valor del candidat, tant si les ha adquirides en una feina
anterior, estudiant, fent atletisme o jugant a futbol. Al nostre país, com lamenta el profes-
sor Aja, «encara es considera l'activitat fisicoesportiva com un treball merament muscu-
lar, ignorant la importància i el benefici que suposa per a la totalitat de l'ésser, inclòs el
seu cervell». Des d'Alacant, però, el professor Pérez Turpin és més optimista i conclou
que l'Estat espanyol està millorant molt en la consideració de la pràctica esportiva: «és
un valor en alça perquè tothom sap que els esportistes són més disciplinats i ordenats».