background image
partir d'imatges de ressonància magnè-
tica de manera automàtica.
Existeixen nous camins en la detecció pre-
coç. Al Parc de Recerca biomèdica de bar-
celona, vinculat a la UPF, es treballa en la
diagnosi per tomografia per emissió de posi-
trons. Aquesta prova permet observar direc-
tament l'acumulació de plaques de proteïna
beta-amiloide. Una altra línia novedosa és
la que treballa amb els marcadors genètics,
per tractar d'establir patrons que permeten
saber la predisposició a desenvolupar la
malaltia. El Departament de biotecnologia
de la UA, entre altres, ha realitzat estudis
amb pacients amb deteriorament cognitiu
lleu per a estudiar els qui després evoluci-
onaren a la malaltia. Es tracta de localitzar
persones en els nivells més inicials de la
malaltia a fi d'analitzar el procés i compro-
var l'actuació d'algunes teràpies farmacolò-
giques, l'escassa efectivitat de les quals es
creu que està relacionada amb l'avanç de
deteriorament neuronal.
MIND és una iniciativa en la qual se cerca un
enfocament multidisciplinar de la malaltia.
El projecte, en què col·laboren universitats i
empreses, tracta d'aplicar noves tecnologies
per a avançar tant en la diagnosi precoç com
en el desenvolupament de nous fàrmacs o
en la teleassistència. La Universitat Jaume I
(UJI) participa en el primer camp mitjançant
l'aplicació de diverses tècniques de diagnosi
precoç com la punció lumbar, la volumetria
de l'hipocamp, la morfometria i diverses
tècniques de ressonància. Entre aquestes
últimes, la ressonància magnètica amb ten-
sor de difusió per a mesurar la substància
blanca en el lòbul temporal i la ressonància
amb el cervell en estat de repòs. En el pro-
jecte, també estan la UV, on s'aplica l'espec-
troscòpia, i la UPV, on es fan les tomografies
per emissió de positrons.
Per tal d'analitzar l'evolució dels malalts i
ajudar-los a mantenir-ne la independència,
la Fundació i2CAT, vinculada a la Univer-
sitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha
desenvolupat un assistent virtual. Es tracta
d'una pantalla amb una figura humana,
tantes vegades vista al cinema de ciència-
ficció, que detecta qualsevol canvi en els
hàbits del malalt a través de sensors do-
mòtics i crea una relació social amb ell. El
Centre de Recerca en Enginyeria biomè-
dica (CREb) de la UPC va desenvolupar un
programa d'estimulació cognitiva a través
de realitat virtual.
entendre el cervell, entendre la malaltia
Un altre dels camps en què treballa és la re-
producció del cervell, sa i malalt, per a en-
tendre com funciona l'estructura neuronal
i com les plaques van apagant-la. La Uni-
tat d'Informàtica biomèdica de la UPF va
decidir utilitzar la potència del processador
Cell de Play station 3 per a estudiar com es
comporten les proteïnes a nivell molecular,
entre elles, la ja coneguda beta-amiloide.
Les temperatures molt baixes poden provo-
car que les proteïnes es desestructuren. A la
UIb estudien la Yfh1, una proteïna homòloga
a la fraxatina, que causa una malaltia neu-
rodegenerativa anomenada atàxia de Frede-
rich. La Yfh1 es desnaturalitza a zero graus
i la seua anàlisi pot servir per a estudiar què
ocorre en altres malalties com l'Alzheimer.
El tercer camp d'investigació és la desac-
celeració de la malaltia. De moment, no
existeix cap substància que garantisca que
el procés neurodegeneratiu s'atura, però sí
que hi ha alguns èxits que ens poden fer
alimentar esperances en un futur, sobretot,
en combinació amb els anteriors.
La Ub, a través de la Fundació bosch i
Gimpera, té un acord amb la Fundació
Genoma España per a desenvolupar nous
compostos i una de les seues patents blo-
queja a diversos nivells la cascada neu-
rodegenerativa de les etapes inicials de
la malaltia. Així mateix, la Ub ha patentat
una sèrie de compostos químics anàlegs
a la tacrina, un producte amb capacitat
d'augmentar les quantitats d'acetilcolina,
un neurotransmissor el dèficit del qual sol
correspondre a estadis de pèrdua de me-
mòria. El grup de Química Organomètrica
de l'UJI ha investigat les possibilitats de di-
versos compostos basats en el ruteni que,
a dosis baixes, actua com a antioxidant i
impedeix el deteriorament de les cèl·lules.
El Grup de Recerca en Envelliment de la
UPF també estudia la possibilitat que els
antioxidants previnguen o retarden la mort
neuronal.
La UPV, en col·laboració amb la Uni-
versitat de Colúmbia, treballa en la mo-
nitorització de tècniques de teràpia amb
ultrasons per a la deposició de medica-
ments en el cervell. Cerquen permeabi-
litzar determinades zones de la barrera
hematoencefàlica per poder aplicar fàr-
macs en certes regions cerebrals concre-
tes, com les afectades per les malalties
neurodegeneratives. Es tracta d'un avanç
que, combinat amb els mètodes de diag-
nosi precoç, pot millorar l'eficàcia de les
proves amb fàrmacs.
Una altra de les línies de recerca vol enten-
dre les bases moleculars de la malaltia. A
l'Institut de Recerca biomèdica de barce-
lona, vinculat a la Ub, s'estudia la proteïna
beta-amiloide i el seu procés d'agregació. El
treball se centra a entendre aquestes agre-
gacions primerenques per a posteriorment
desenvolupar estrategies que inhibisquen
aquest procés. Una de les hipòtesis és que
no es tracta d'un procés estàtic, sinó dinà-
mic, amb molècules que entren i ixen de les
fibres. Això vol dir que el procés d´agregació
és reversible, tot i tractar-se d'una paraula
que cal usar amb molta cura en aquesta
malaltia ja que el dany neuronal que s´hagi
pogut produir pot no ésser reversible. Més
d'un segle després que Alois Alzheimer
descobrira els cabdells en el cervell d'Au-
guste Deter, continuem estudiant com se'n
desfà la madeixa.
banc de records
La idea ix als llibres de Harry Potter, un
lloc on posar el que no vols oblidar mai.
El banc de Records (bancorecuerdos.
es) és una iniciativa que pretén cons-
cienciar sobre les malalties neurode-
generatives i impulsar la investigació.
Es tracta d'un espai virtual on tothom
podrà donar mitjançant fotos, vídeos o
textos el moment o la persona que no
vol oblidar. Els records es poden apa-
drinar i la quantitat econòmica es des-
tinarà a la investigació de la malaltia.
--
44
--
45
buc
UNIVER
s
IT
A
T

CUL
TURA

LLI
b
RE
s
Per Jordi lópez
Periodista