background image
El 25 de novembre de 1901, Auguste
Deter ingressava en l'hospital psiquiàtric de
Frankfurt. Durant els darrers mesos, vagava
sense sentit per la casa, s'oblidava de coses
quotidianes o passava hores cridant que el
seu marit tenia una amant o que algú de
la seua família volia fer-li mal. El seu psi-
quiatra, Alois Alzheimer, li va demanar en
un dels reconeixements que escriguera el
seu nom i la dona, després d'intentar-ho,
va començar a repetir «m'he perdut» (Ich
habe mich verloren). 110 anys després, no
s'ha trobat una definició millor per la malal-
tia que patia.
Després de la mort de Deter el 1906, Alz-
heimer va procedir a l'estudi histològic del
seu cervell. No era una cosa molt normal
en l'època, dominada per la psicoanàlisi,
però Alzheimer era deixeble d'Emil Kraepe-
lin, oposat a Freud i considerat fundador de
la psiquiatria científica moderna. Kraepelin
pensava que les demències no naixien del
subconscient, sinó que eren producte de
problemes biològics, metabòlics i genètics.
Alzheimer va descobrir anomalies en el seu
examen, plaques senils, cabdells neurofibril-
lars i canvis arterioscleròtics cerebrals, i un
any després va publicar els resultats de l'es-
tudi. El 1910, Kraepelin va incloure la nova
malaltia en la vuitena edició del seu Manual
de psiquiatria
i, un any després, Alzheimer
va diagnosticar el seu segon cas, al qual
se'n van afegir 11 més, ja amb el seu cog-
nom com a nom de pila.
Un segle més tard, les dades són aclapa-
radores i les prediccions terribles. En tot
el món, pateixen la malaltia entre 21 i 28
milions de persones i es tracta del tipus de
demència més comuna. Es preveu que el
nombre de malalts es duplique el 2020 i
que es triplique el 2050. L'envelliment de
la població provocarà un creixement dels
casos perquè la probabilitat de patir la ma-
laltia és proporcional a l'edat. Per exemple,
per damunt dels 75 anys d'edat la probabi-
litat de patir demència és 5 vegades major
que als 65 anys.
L'augment de l'esperança de vida signifi-
carà una major supervivència del malalt,
que actualment està al voltant dels 15 anys
a Espanya. segons l'Associació Nacional
d'Alzheimer, el 80% dels més de 600.000
malalts de l'estat espanyol romanen a casa,
de manera que entre malalts, familiars i
cuidadors esdevenen quasi tres milions
d'afectats. El 2025, en seran quasi set
milions. són dades pròpies d'una epidè-
mia. Al cost personal cal sumar els costos
derivats dels serveis mèdics i socials que
es precisen. A Espanya, s'ha calculat que
aquest cost econòmic és de 12.800 euros
anuals per als casos de demència lleugera,
de 16.400 euros anuals per als casos amb
demència moderada, i de 22.100 euros
anuals per als casos de demència mode-
rada-greu.
La celebració de l'any internacional de la
investigació sobre l'Alzheimer vol impul-
sar l'estudi d'una malaltia de la qual en-
cara desconeixem massa coses. sabem
que és una malaltia que apaga el cervell.
Concretament, les neurones de l'hipo-
camp i de l'escorça, les regions respon-
sables d'emmagatzemar i de recuperar
informació. També hi ha evidències que
la responsable inicial de l'apagada és una
proteïna anomenada beta-amiloide, que
es desnaturalitza en un procés semblant
al que provoca que la llet es talle, i forma
agregacions en forma d'espagueti que es
dipositen en forma de plaques sobre les
neurones provocant-ne la desconnexió i
la mort.
una malaltia sense cura
A partir d'ací, hi ha més dubtes que cer-
teses i comença el terreny de la futura
investigació. El gran enigma és què ori-
gina la malaltia. En l'actualitat, es creu
que hi ha una combinació de factors
com l'edat, l'herència genètica, el me-
tabolisme i la vida saludable. Tampoc hi
ha certeses respecte al tractament. Mal-
grat les notícies que periòdicament es
publiquen anunciant fórmules miraculo-
ses, no existeix una cura ni cap mètode
que garantisca que no es desenvolupe
la malaltia.
Una malaltia amb rostre: de Rita hayworth
a Pasqual Maragall
El 1987, vuitanta anys després de ser inclosa en els manuals, la malaltia d'Alzheimer
es va presentar en societat. La filla de Rita Hayworth va posar fi als rumors que vincu-
laven la seua mare amb diverses addiccions i va assenyalar que el seu aspecte i com-
portament estaven provocats per aquest tipus de demència. No es va quedar ací. va
començar un llarg treball de divulgació i cerca de recursos per a la investigació. Fins
a aquell moment, la malaltia feia servir en el seu nom de pila i a penes es distingia de
la demència senil.
--
43
buc
UNIVER
s
IT
A
T

CUL
TURA

LLI
b
RE
s
Durant els darrers anys, la presència
de la malaltia en la vida pública és
habitual. Ja siga mitjançant pel·lícules
com El hijo de la novia, còmics com
Arrugas o documentals com Bucarest
o Bicicleta, cullera, poma. En ambdós,
persones famoses i amb una llarga
carrera professional, Jordi solé Tura i
Pasqual Maragall, respectivament, re-
velen la seua lluita contra la malaltia. El
cas del President és paradigmàtic de la
nova actitud respecte a la malaltia. De
la resignació inevitable que hi havia fins
no fa massa, s'ha passat a un optimisme
combatiu. En el seu cas, la lluita s'ha en-
carnat en una Fundació que cerca, com
ho feia Yasmin Aga Khan Hayworth, infor-
mar sobre les demències per a trencar els
tòpics i dinamitzar la investigació. Entre al-
tres institucions, la Fundació té acords amb
la Universitat d'Andorra i la Pompeu Fabra.
Aquesta última, també té un acord amb la
Fundació Vila Casas per a la publicació anual
de l'Informe Quiral, on s'analitza el tractament
mediàtic de la sanitat. El de 2010 va estar de-
dicat a la malaltia d'Alzheimer.