background image
--
40
Marc A. Adell et alii (ed.)
Josep climent i avinent
(castelló de la Plana, 1706-1781)
bisbe de barcelona
Home compromès amb la justícia
social, la pau i la llibertat, el bisbe
Climent es va significar al seu temps
per una excepcional sensibilitat
cap a les necessitats humanes
tant econòmiques com afectives
i intel·lectuals. La figura de Josep
Climent esdevé tot un símbol dels
valors que al llarg del temps han
conreat molts homes i dones de les
nostres comarques.
castelló de la Plana: universitat Jaume i. servei de
comunicació i Publicacions, 2011 · 409 pàg. · 15
x 21 cm · rústica · isbn 978-84-8021-756-9 · 24
L. Messeguer et alii (ed.)
la cultura exiliada
Les biografies i les obres de la cultura
exiliada de la Guerra d'Espanya 1936-
1939, i el període històric en què es
produïren, constitueixen una qüestió
alhora científica, històrica i literària.
Els estudis procedeixen del Congrés
Cultura i exili (Universitat Jaume
I i Fundació Max Aub, desembre
2009), dins el marc internacional de
congressos «setenta años después».
castelló de la Plana: universitat Jaume i.
servei de comunicació i Publicacions, 2011 ·
590 pàg. · 15 x 21 cm · rústica ·
isbn 978-84-8021-784-2 · 26
Josep M. Nolla, Lluís Palahí, Jordi
Vivo (cur.)
De l'oppidum a la ciuitas
la romanització inicial de la indigècia
Aquest treball naix de la voluntat
de posar al dia, amb les darreres
novetats, un primer esbós d'explicar,
amb cert detall i a partir d'una lectura
eminentment arqueològica, els
orígens de la romanització en l'abast
del territori que anomenen Indigècia.
Engloba l'anàlisi d'un procés històric,
el paisatge i la transformació en el
territori anomenat Gerunda.
Girona: universitat de Girona, 2011 ·
436 pàg. · 21 x 25 cm · rústica ·
isbn 978-84-8458-341-7 · 30
Gilbert Larguier (coord.)
transmettre et échanger en
roussillon et en languedoc
Xvie-Xviiie siècle
Journées d'Histoire et Histoire du Droit
et des institutions de l'université de
Perpignan via Domitia (6)
Els processos de transmissió es
troben al sí de la societat moderna
(segles XVI-XVIII). Aquests processos
els trobem presents a tots els sectors,
a totes les institucions, a totes les
categories. Els mitjans i les estratègies
que apliquen les persones, les
famílies i els grups socials s'estudien
a partir d'exemples que s'han agafat
al Llenguadoc i al Rosselló.
Perpinyà: Presses universitaires de Perpignan,
2011 · 184 pàg. · 16 x 24 cm · rústica · isbn
978-2-35412-132-7 · 18
Diversos autors
reduccions 98-99
sobre vicent andrés estellés
Número dedicat a Vicent Andrés
Estellés (1924 ­ 1993), autor prolífic,
considerat el renovador de la poesia
valenciana contemporània. Conté
articles d'Enric bou, Francesc
Parcerisas, Jaume Pérez Montaner,
Vicent salvador, Lluís Calvo i Jordi
Valls, entre d'altres, que analitzen
la vigència d'una obra que s'ha
qualificat d'intel·lectual, sensual i
revolucionària.
vic: eumo editorial sa (universitat de vic),
2011 · 250 pàg. · 13,5 x 20,5 cm · rústica ·
issn 0214-8846 · 26
--
41
SABieS QUe...?
Margalida Llobera va triomfar
en la cançó, el ball i el teatre
Margalida Llobera Llompart, popularment
coneguda com a Margaluz, nasqué a Palma
de Mallorca el 1939. Als tres anys, ella i els
seus pares emigraren a buenos Aires on
Margalida estudià al Conservatori Nacional
la carrera de Dansa i Música. Una vegada
realitzats els estudis en dansa clàssica i art
dramàtic, el 1954, tornà a Mallorca on va
debutar com a ballarina. Poc després, el
1961, fou premiada amb el títol de Miss balears i amb el de Dama
d'Honor de Miss Espanya. Entre el 1965 i el 1970 començà la seua
carrera musical passant a formar part del grup Els Valldemossa. Va
aconseguir ser número 1 de la música espanyola dels anys 70 i una
medalla de bronze al Festival Pre-Eurovisió amb la cançó «Fiesta».
Tambè s'inicià professionalment com a actriu de la companyia Xesc
Forteza i, arran de la seua interpretació i èxit de Ninette (1967)
n'esdevingué la primera actriu. També participà en produccions
cinematogràfiques, i en sèries de TV3 i Ib3. El capvespre del 29 de
gener de 2006 morí a la seua casa de Palma a causa d'un càncer
limfàtic diagnosticat dos anys abans. El 2006 rebé, a títol pòstum, el
Premi Ramon Llull de la Comunitat Autònoma de les Illes balears.
Consulteu la biografia completa al Diccionari biogràfic de Dones
(www.dbd.cat).
REVISTES
buc
UNIVER
s
IT
A
T

CUL
TURA

LLI
b
RE
s