es produeix sense la necessitat de descarre-
gar els documents a l'ordinador o al disposi-
tiu de lectura. La lectura en el núvol segueix
la tendència d'internet de posar-ho tot en
el núvol, des d'objectes digitals, com ara lli-
bres o cançons, fins al mateix programari que
permet la consulta i gestió de la informació.
Una mostra de la creixent importància és la
recent aparició dels primers ordinadors (Ch-
romebook) basats en l'ús exclusiu d'aplica-
cions web i on els arxius també s'emmagatze-
men a internet i no pas a l'ordinador de l'usuari.
i les aplicacions web també són importants. En
la lectura en el núvol és important que el consu-
midor trobi tot el catàleg en els diferents canals
d'internet i que aquests garanteixin la lectura en
qualsevol moment, des de qualsevol lloc i per
a qualsevol dispositiu i, fins i tot, sense conne-
xió permanent a internet. A més, la lectura per
internet permet compartir les nostres opinions
amb els autors o amb altres usuaris mitjançant
les xarxes socials.
de negoci que, en el fons, no són tan inno-
vadors (que no vol dir que no siguin disrup-
tius respecte de la indústria cultural actual):
accés lliure, subscripció, pagament per exem-
plar, tarifa plana, etc. Per a accedir als fitxers
utilitza el sistema d'identificació per contra-
senya, amb la qual cosa no calen sistemes
de protecció dels fitxers (DRM), sistemes que
són enutjosos a l'hora de comprar. El venedor
o distribuïdor de la informació pot fer un `se-
guiment' directe de la lectura digital i saber
hàbits de lectura i tendències del mercat.
com la tecnologia s'ha apropat a la lectura
digital en el núvol.
navegadors d'internet consisteixen en una in-
sol·licitar pàgines codificades en html i de repre-
sentar-les correctament com a pàgines web. En
principi, les pàgines web són estàtiques i tenen
com a característica destacada la de permetre
la navegació mitjançant hiperenllaços.
La lectura de les pàgines web a partir dels
navegadors està condicionada pel mateix na-
vegador, per la grandària de la informació i
pel tipus i disseny d'aquesta. Alhora, aquests
elements estan condicionats per la `infinitat'
de mides diferents de les pantalles [i, evident-
ment, del dispositiu de lectura]. Atès que la
majoria de pàgines web tenen una informació
que ultrapassa la mida d'una sola pantalla,
cal recórrer a la barra de desplaçament lateral
i a l'ús del cursor per anar amunt i avall del
document. A fi d'anar d'una pàgina a l'altra
del llibre o revista i continuar amb la lectura
hi ha un sumari que porta a un altre capítol o
secció del document. Evidentment, en aquest
text s'hi poden incorporar textos, fotografies,
sons, hiperenllaços, etc., que permeten enri-
quir la consulta o bé saltar a altres parts del
llibre o a altres documents externs que estan
distribuïts per internet.
que el text s'adapta a la mida de la pantalla,
o bé pot ser fix. En el primer cas tenim un
problema: el disseny de la pàgina resulta poc
atractiu (perjudicat, a més, per la prolifera-
ció de botons i pestanyes dels navegadors,
llevat que no activem la funció de pantalla
completa); en el segon cas tenim un altre
problema: un disseny optimitzat per una di-
mensió determinada pot arribar a perdre
bona part del seu potencial en pantalles de
mides més grans o, sobretot, més petites.
paper queden superades amb escreix pels
nous avantatges. Ara bé, internet és ideal
per a consultes esporàdiques, per a navegar,
estar al dia de notícies, etc, però la lectura a
(fins ara, com més endavant expliquem). A
més del fet que l'ordinador es percep com un
estri de treball, l'anomenat `look web" (apa-
rença web) és poc atractiu i adequat per a
una lectura seqüencial i en profunditat.
fica i el disseny del document creat. General-
ment aquests fitxers provenen de documents
que prèviament han estat impresos en paper.
Les seves prestacions gràfiques són excel-
lents, però pateixen del fet que no s'adap-
ten a les pantalles dels diferents dispositius
de consulta. Per a poder-los llegir sovint cal
ampliar-los, fins i tot més enllà de la mida
de la pantalla del dispositiu, per la qual cosa
cal emprar les barres de desplaçament dels
navegadors per a poder-los visualitzar ade-
quadament. Cal notar, a més, que fins fa no
gaires anys, la lectura de documents PDF no-
més es podia fer si aquests es descarregaven
i es llegien des de l'ordinador. Actualment
ja es poden llegir des del mateix navegador.
També és important observar que els disposi-
tius petits són els que més dificultats tenen a
l'hora de veure PDF. Fins i tot els aparells de
tinta electrònica actuals, que tot i que dispo-
sin d'una pantalla relativament gran són poc
gratificants a l'hora de mostrar PDF, atès el
refrescament lent de la pantalla: lentitud de
fer zooms i desplaçaments de text.
propostes que permeten llegir EPUb des dels
mateixos navegadors. N'esmentem dues, una
amb fitxers descarregats al mateix ordinador i
una altra en lectura al núvol:
gador Firefox que permet llegir EPUb (sense
DRM) que estan en l'ordinador de l'usuari.
El mateix programa, però, permet localitzar
EPUb distribuïts per internet i descarregar-
los amb molta facilitat. Val a dir que també
IT
T