![]() es produeix sense la necessitat de descarre- gar els documents a l'ordinador o al disposi- tiu de lectura. La lectura en el núvol segueix la tendència d'internet de posar-ho tot en el núvol, des d'objectes digitals, com ara lli- bres o cançons, fins al mateix programari que permet la consulta i gestió de la informació. Una mostra de la creixent importància és la recent aparició dels primers ordinadors (Ch- romebook) basats en l'ús exclusiu d'aplica- cions web i on els arxius també s'emmagatze- men a internet i no pas a l'ordinador de l'usuari. i les aplicacions web també són importants. En la lectura en el núvol és important que el consu- midor trobi tot el catàleg en els diferents canals d'internet i que aquests garanteixin la lectura en qualsevol moment, des de qualsevol lloc i per a qualsevol dispositiu i, fins i tot, sense conne- xió permanent a internet. A més, la lectura per internet permet compartir les nostres opinions amb els autors o amb altres usuaris mitjançant les xarxes socials. de negoci que, en el fons, no són tan inno- vadors (que no vol dir que no siguin disrup- tius respecte de la indústria cultural actual): accés lliure, subscripció, pagament per exem- plar, tarifa plana, etc. Per a accedir als fitxers utilitza el sistema d'identificació per contra- senya, amb la qual cosa no calen sistemes de protecció dels fitxers (DRM), sistemes que són enutjosos a l'hora de comprar. El venedor o distribuïdor de la informació pot fer un `se- guiment' directe de la lectura digital i saber hàbits de lectura i tendències del mercat. com la tecnologia s'ha apropat a la lectura digital en el núvol. navegadors d'internet consisteixen en una in- sol·licitar pàgines codificades en html i de repre- sentar-les correctament com a pàgines web. En principi, les pàgines web són estàtiques i tenen com a característica destacada la de permetre la navegació mitjançant hiperenllaços. La lectura de les pàgines web a partir dels navegadors està condicionada pel mateix na- vegador, per la grandària de la informació i pel tipus i disseny d'aquesta. Alhora, aquests elements estan condicionats per la `infinitat' de mides diferents de les pantalles [i, evident- ment, del dispositiu de lectura]. Atès que la majoria de pàgines web tenen una informació que ultrapassa la mida d'una sola pantalla, cal recórrer a la barra de desplaçament lateral i a l'ús del cursor per anar amunt i avall del document. A fi d'anar d'una pàgina a l'altra del llibre o revista i continuar amb la lectura hi ha un sumari que porta a un altre capítol o secció del document. Evidentment, en aquest text s'hi poden incorporar textos, fotografies, sons, hiperenllaços, etc., que permeten enri- quir la consulta o bé saltar a altres parts del llibre o a altres documents externs que estan distribuïts per internet. que el text s'adapta a la mida de la pantalla, o bé pot ser fix. En el primer cas tenim un problema: el disseny de la pàgina resulta poc atractiu (perjudicat, a més, per la prolifera- ció de botons i pestanyes dels navegadors, llevat que no activem la funció de pantalla completa); en el segon cas tenim un altre problema: un disseny optimitzat per una di- mensió determinada pot arribar a perdre bona part del seu potencial en pantalles de mides més grans o, sobretot, més petites. paper queden superades amb escreix pels nous avantatges. Ara bé, internet és ideal per a consultes esporàdiques, per a navegar, estar al dia de notícies, etc, però la lectura a (fins ara, com més endavant expliquem). A més del fet que l'ordinador es percep com un estri de treball, l'anomenat `look web" (apa- rença web) és poc atractiu i adequat per a una lectura seqüencial i en profunditat. fica i el disseny del document creat. General- ment aquests fitxers provenen de documents que prèviament han estat impresos en paper. Les seves prestacions gràfiques són excel- lents, però pateixen del fet que no s'adap- ten a les pantalles dels diferents dispositius de consulta. Per a poder-los llegir sovint cal ampliar-los, fins i tot més enllà de la mida de la pantalla del dispositiu, per la qual cosa cal emprar les barres de desplaçament dels navegadors per a poder-los visualitzar ade- quadament. Cal notar, a més, que fins fa no gaires anys, la lectura de documents PDF no- més es podia fer si aquests es descarregaven i es llegien des de l'ordinador. Actualment ja es poden llegir des del mateix navegador. També és important observar que els disposi- tius petits són els que més dificultats tenen a l'hora de veure PDF. Fins i tot els aparells de tinta electrònica actuals, que tot i que dispo- sin d'una pantalla relativament gran són poc gratificants a l'hora de mostrar PDF, atès el refrescament lent de la pantalla: lentitud de fer zooms i desplaçaments de text. propostes que permeten llegir EPUb des dels mateixos navegadors. N'esmentem dues, una amb fitxers descarregats al mateix ordinador i una altra en lectura al núvol: gador Firefox que permet llegir EPUb (sense DRM) que estan en l'ordinador de l'usuari. El mateix programa, però, permet localitzar EPUb distribuïts per internet i descarregar- los amb molta facilitat. Val a dir que també IT T |