background image
--
27
buc
UNIVER
s
IT
A
T

CUL
TURA

LLI
b
RE
s
quen. Preferisc portar ulleres i avui dia hi ha
molt disseny.
sona obvi però habitualment es desconeix
aquesta conseqüència.
Perquè mai no han considerat una qües-
tió important. No s'ha tingut consciència,
literalment. Per això dic que la nostra feina
ara és conscienciar l'especialista que és
molt important preservar els nervis de la
còrnia. El 50% dels operats tenen ull sec
almenys durant els sis mesos posteriors a
la cirurgia i hi ha persones que ho pateixen
per a tota la vida. Això hauria de formar
part de la informació al pacient prèviament
a la decisió d'operar-se.
investigadors canadencs i suecs han de-
mostrat que les còrnies biosintètiques po-
den ajudar a regenerar i a reparar el teixit
danyat de l'ull per millorar la visió en hu-
mans. Quina ha estat la seua aportació en
la recerca?
La col·laboració del nostre grup va ser
demostrar que aquests nervis que estan
creixent dins de la còrnia artificial estan ac-
tius, treballen i funcionen amb normalitat.
sabem que la investigació ha arribat ja a la
seua fase clínica. Quan creu que serà pos-
sible l'ús d'aquestes còrnies biosintètiques
en el sistema de salut pública?
A suècia ja s'ha fet un assaig clínic. El primer
es va fer amb 10 persones. Ara hem dema-
nat un projecte de la Unió Europea per a,
conjuntament amb altres grups d'Alemanya,
Itàlia, Polònia, Finlàndia, suècia i nosaltres,
fer una fase més àmplia d'assaig clínic i re-
captar la màxima informació possible.
ara mateix, doncs, no es fan servir en cap
sistema de salut pública?
No. Ara mateix està autoritzat, de manera ex-
perimental, a suècia.
Què li va atraure de l'òrgan ocular en el con-
junt de l'estudi del cervell? Per què l'ull?
Vam començar a utilitzar l'ull com a un
model perquè és un teixit que té molts
nervis, el que té més nervis sensorials de
dolor de tot el cos. I el vam fer servir per
estudiar el dolor. Al final hem anat més cap
a l'ull i jo diria que ara, quasi en un 50%,
treballem en preguntes relacionades amb
la patologia ocular i l'altre 50%, en pregun-
tes relacionades amb el dolor. Però sempre
ens hem mantingut en la mateixa línia: les
bases neurobiològiques del dolor ocular.
els mecanismes de la sensibilitat.
sí, estudiem els mecanismes de la sensi-
bilitat. D'una banda, mirem com aquestes
neurones sensorials envien les seues «bran-
quetes» perifèriques a la còrnia per a rebre
la sensibilitat, i transmeten eixa informació
al cervell perquè si fa falta protegir l'ull, hem
d'actuar ràpidament. I, d'altra banda, es-
tudiem aquest segon paper que tenen els
nervis que estan contínuament alliberant
molècules a l'ull, perquè el teixit estiga viu
completament i es puga regenerar.
va fer un postdoctorat a l'escola de Medici-
na de Harvard (eua). Quina repercussió va
tenir en la seua trajectòria científica passar
per tan prestigiosa universitat?
Molta. Jo crec que és fonamental conèixer
com es treballa en altres llocs que no siga
on t'has format, encara que després siga per
tornar, que això és molt espanyol (somriu).
I, normalment, quan tornem a Espanya, ho
fem al nostre poble.
Quina impressió es va endur de Harvard?
L'experiència de l'estada a l'Eye Research
Institute va ser tremendament positiva. sí
que és veritat que, una vegada estàs a dins,
descobreixes que és un centre amb molt de
prestigi però que és tan amigable com qual-
sevol altre. Per a mi va ser molt positiu. Vaig
tenir molta sort perquè vaig anar a treballar
en un grup de persones que em van ensen-
yar molt, molt, molt, i amb les que he conti-
nuat treballant. Anys després vaig poder fer
un sabàtic a Estats Units i vaig decidir pas-
sar-lo amb ells, que ja no estaven a boston, i
me'n vaig anar a La Jolla, a Califòrnia.
la projecció científica, però, ara mateix,
està molt lligada a la publicació de papers i
al prestigi de les revistes on es publica. es
publica massa?
Es publiquen molts papers. Jo li dic la «cièn-
cia salami» (riu). A mi m'agrada fer un treball
redó, complet, sense fissures i que conteste
completament una pregunta que jo m'he fet.
si cal fer vuit tipus diferents d'experiments per
Llibres que l'han influïda
Homero. La Iliada o el sitio de Troya.
Rafael sánchez Ferlosio. Industrias y
Andanzas de Alfanhuí.
s.W. Kuffler. De la neurona al cerebro.
1º ed. Reverté, 1982.
Llibres que recomanaria
José Hierro. Cuanto sé de mi.
Arthur C. Clarke. Greetings,
carbon-based bipeds.
José saramago. El último cuaderno.