background image
evitem així una possible futura miopia?
Mirar a una distància intermèdia com és
mirar la pantalla de l'ordinador pot aug-
mentar la miopia o no; jo personalment
crec que probablement no siga una con-
clusió correcta. Els estudis són contra-
dictoris i fins i tot podria ser al revés. Al-
guns estudis mostren que en l'aparició i
augment de la miopia és determinant el
temps que es dedica a treball de prop. Hi
ha altres factors també importants com la
posició del cap, que mire cap a baix molt
de temps pot condicionar que augmente
la miopia. Tampoc no està demostrat que
augmente la presbícia.
explique-m'ho.
A partir de determinada edat, anem per-
dent la capacitat per enfocar objectes molt
pròxims, procés que s'anomena presbícia.
Quan més a gust està l'ull d'un miop és quan
està mirant de prop o a mitja distància, o siga
que davant l'ordinador no està forçant l'ull.
Parlem aleshores del factor genètic: una per-
sona amb una visió de 20/20 té uns ulls per-
fectament redons, com una pilota de tennis?
sí, en principi.
els miops tenen els ulls lleugerament més
allargats i els hipermètrops més curts (de
darrere a davant)?
bé, aquesta seria l'explicació més senzilleta.
És, en realitat, l'explicació des del punt de
vista morfològic. Però hi ha importants fac-
tors funcionals. En un miop pot ser que el
sistema de lents intraoculars siga més potent
del que s'espera, no necessàriament ha de
ser que tinga l'ull més allargat.
És cert que els bebès naixen amb hiperme-
tropia que resolen amb el creixement?
La majoria de les persones naixen amb hi-
permetropia i entre els dos i cinc anys d'edat
arriben a la normalitat. Hi ha al bebé un des-
equilibri entre la potència de les lents dels
ulls i la mida de l'ull. Quan el xiquet naix, les
seues lents són molt poc potents però van
guanyant potència.
Què hi ha de cert en afirmacions com ara
que «seure massa a prop del televisor mal-
met la vista» o «utilitzar un llum de nit per
llegir provoca miopia»?
Pense que seure molt a prop probablement
indica que la persona ja té mal la vista. Jo
conec la persona que va fer l'estudi d'on
s'extreuen aquestes conclusions. És una
persona seriosa i probablement l'estudi
estiga ben fet, però ell mateix, després de
publicar-ho i tot i defensar-lo, reconeix que
hi havia altres factors que no es van consi-
derar adequadament i que havien condicio-
nat els resultats.
cada any perdem un 1,2% de la capa d'ozó,
un fet que augmenta el risc de patir malal-
ties visuals causades pel sol, com crema-
des a la còrnia o cataractes prematures.
Quines mesures individuals podem prendre
a més de l'ús d'ulleres de sol? les hauríem
de fer servir tot l'any?
He treballat amb grups de sidney i he vis-
cut a Austràlia, on tenen major problema
amb la capa d'ozó. A Austràlia la gent sí
que porta ulleres de sol tot l'any. Jo crec que
és l'única forma: portar unes bones ulleres
de sol, bones de veritat. Descartem les gan-
gues del carrer. Al carrer no les compreu,
per favor, mai.
aleshores ací també en recomanaria l'ús tot
l'any?
Probablement. On jo estic tenim més de 300
dies de sol a l'any.
la còrnia és la part del cos humà amb major
nombre de receptors sensorials i, per tant,
és la més sensible en general, sobretot al
dolor, més inclús que les dents. Quina funció
té aquesta hipersensibilitat de la còrnia?
El 25% de la informació sensorial que rep
el cervell és visual. Això vol dir que és més
important que altres sentits com el tacte,
l'audició, etc. La visió és fonamental per a la
nostra consciència: saber quina és la nostra
posició en el nostre entorn. La informació
visual és bàsica. És tan important que hem
de tenir mecanismes per a protegir l'òrgan
encarregat de la visió. Hi ha moltes mane-
res en què està protegit l'ull: està dins d'una
caixa òssia i per davant tenim un mecanis-
me que s'obri i que es tanca, però cal algu-
na cosa més que indique que una potencial
agressió pot fer-li mal a l'ull. Aquest meca-
nisme és l'enorme quantitat de receptors
sensorials que tenim a la còrnia.
Fa un any i mig una prestigiosa revista
científica va publicar un estudi en el qual
es relacionava la fibromiàlgia amb la sín-
drome de l'ull sec. com a investigadora al
capdavant, quins indicis la van portar a fer
aquesta recerca?
Vaig coincidir amb un oftalmòleg catedràtic de
la Universitat del País basc a un congrés als
Estats Units. Jo havia portat una comunica-
ció referent a l'ull sec i parlant després sobre
possibles explicacions, ell va fer un comentari
d'uns pacients que tenia sobre fibromiàlgia i
aquest va ser l'origen de l'estudi. És un bon
exemple de col·laboració entre universitats.
Hi ha molta col·laboració entre universi-
tats?
A mi m'agradaria que n'hi haguera més. Jo tinc
sort perquè a través de l'Institut de Neurocièn-
cies estem en col·laboració amb altres centres.
en la cirurgia refractiva per a la miopia que
tant d'èxit, demanda i aplicació ha tingut en
els últims anys, cal considerar el fet que puga
contribuir al deteriorament de la còrnia?
Rotundament sí. Els qui treballem en sen-
sibilitat ocular estem intentant que els oftal-
mòlegs tinguen en compte el que suposa
trencar la innervació de la còrnia per una
raó: els nostres teixits reben contínuament
unes molècules que els nervis alliberen;
si una zona deixa de tenir nervis, deixa de
rebre'ls i ja no està tan viva; ja no té, per
exemple, capacitat per a regenerar una fe-
rida.
aleshores els nervis que es tallen en la ci-
rurgia refractiva ja no es regeneren?
Això mateix, ja no es regeneren o ho fan in-
completament. Fa set anys vam publicar un
estudi funcional, no només morfològic, on
demostràvem com la sensibilitat de la còrnia
després de la cirurgia refractiva de la miopia
va recuperant-se, però no ho fa del tot.
Oblidem l'estètica i la comoditat de deixar
les ulleres?
(Riu agafant les seues ulleres) Les persones
que tenim miopia en realitat l'única part que
tenim completament sana del nostre ull és
la còrnia i, almenys jo, no vull que me la to-