background image
Precisament des de la institució que repre-
senta la parròquia del campus de l'UdA, és
a dir, des del Comú de sant Julià de Lòria,
el seu màxim responsable, el cònsol major
Josep Pintat, reivindica la bona relació que
mantenen Comú i Universitat així com els
avantatges mutus que n'obtenen: «D'una
banda l'UdA es beneficia d'estar molt a prop
de la frontera espanyola [que significa més
afluència d'estudiants], d'un clima més me-
ridional, de millors accessos... i el Comú es
veu afavorit de tenir a la parròquia un centre
que és motor econòmic i una eina de creixe-
ment potencial per a tot el territori».
Una mirada al passat i al present d'amb-
dues regions
La llegenda diu que l'emperador Carlemany
­o el seu fill, no és del tot cert­ va pernoc-
tar a una casa al Pui d'Olivesa, a prop de
l'antiga palanca d'entrada a sant Julià de
Lòria ­on avui hi ha el Pont de Fontaneda­,
quan s'hi va enfrontar als musulmans per
evitar el seu ascens cap a França.
Però, fent història, en els orígens del ter-
ritori que avui és Andorra hi havia els an-
dosins ­poble autòcton­, que van rebre la
visita de romans, visigòtics, musulmans i
carolingis, sota el comandament de Carle-
many, qui va integrar aquesta àrea sota el
seu imperi. Des d'aleshores fins al 1982,
quan va entrar en funcionament el primer
govern andorrà, la seua història va anar
molt íntimament lligada a França i a les
terres pirinenques catalanes.
Als nostres dies, Andorra és un principat
parlamentari, amb un cap de Govern i dos
caps d'Estat: el bisbe d'Urgell i el presi-
dent de la República Francesa, que ocu-
pen el títol de coprínceps d'Andorra.
sobre els primers pobladors catalans de
l'Alguer, van arribar-hi al segle XIV amb
el domini de la Corona d'Aragó a la Medi-
terrània, i van expulsar els sards origina-
ris. D'aquella civilització autòctona encara
queden com a vestigi necròpolis i cases so-
terrades que daten de l'any 3000 aC, com
la Necròpoli de santu Pedru. Més miste-
riosos són els anomenats nurags, agrupa-
cions de restes arqueològiques d'entre el
1600 i el 1200 aC que podrien equiparar-
se a nuclis urbans compostos per diferents
construccions tant civils com rituals. El
complex nuràgic de la Palmavera n'és el
més ben conservat.
Romans, genovesos, catalans, valencians
i mallorquins van deixar l'empremta de les
seues civilitzacions a l'Alguer. Però la ciu-
tat de sàsser va ser fundada a l'alta edat
mitjana pels habitants que, provinents de
la veïna Porto Torres, fugien de les inva-
sions sarraïnes. Més tard, va passar de
mans genoveses a catalanoaragoneses i
castellanes, i d'aquestes a estar sota la tu-
tela piamontesa i austríaca, fins que va ser
definitivament italiana.
Avui, tant a Andorra com a l'Alguer i sàsser,
l'oferta cultural i d'oci tenen molt a veure
amb la vida universitària que acullen. I en
són exemples notoris les diverses mostres
UdArt d'arts plàstiques i literatura, Òpera
Oberta i Música a l'Aula, en el cas d'Andor-
ra; o les actuacions del Cor de l'UNIss, els
cinefòrums, els debats i les convocatòries de
subvencions per a projectes creatius i socials
d'estudiants en el cas de l'Alguer i de sàsser.
En matèria de cultura, el Comú de sant
Julià de Lòria i l'UdA van signar, el 2009,
un conveni de col·laboració que va propi-
ciar la creació de la biblioteca Comunal
Universitària. Josep Pintat, cònsol major
de sant Julià, n'explica l'objectiu: «L'acord
contempla que els fons bibliogràfics de les
dues institucions quedin fusionats en un i
així l'oferta és molt més àmplia, tant per als
estudiants universitaris com per al públic
en general».
En aquest sentit, Miquel Nicolau, del rec-
torat de l'UdA, recorda alguns dels avan-
tatges de viure l'experiència de ser estu-
diant universitari a Andorra, i en destaca
«la seguretat ciutadana, les instal·lacions
esportives o d'oci, i la seva plena integració
a l'espai europeu d'ensenyament superi-
or». Igualment, són «la qualitat de vida del
nostre país, la seguretat, el ser una soci-
etat molt pacífica i plurilingüe» allò que
més destaca el cònsol major Pintat de la
seua parròquia de sant Julià i d'Andorra,
en general. El fet que Pintat faça èmfasi
en què Andorra és «molt pacífica» no és
casualitat, ja que no disposa d'unes forces
armades pròpies perquè la seua defensa
és responsabilitat d'Espanya i de França.
Malgrat tot, disposa de la figura del some-
tent ­reconeguda com a institució oficial a
Andorra­, que s'encarrega de situacions
més urgents, ja que es convoca només en
cas d'emergències o desastres naturals,
integrat per homes majors d'edat amb na-
cionalitat andorrana.
buc
UNIVER
s
IT
A
T

CUL
TURA

LLI
b
RE
s
--
16
www.e-buc.com
alguns enllaços d'interès
andorra-sant Julià de lòria
· Comú de sant Julià de Lòria: http://www.
santjulia.ad/
· Universitat d'Andorra (UdA):
http://www.uda.ad/
· Joventut d'Andorra: http://www.joventut.ad/
· Per fer turisme: http://www.andorra.ad/
· Cultura: http://www.cultura.ad/
· http://www.andorra.com/portal/lleure/lleure.asp
l'alguer-sàsser
· Comú de l'Alguer: http://www.ciutatdelal-
guer.it/comune_alghero.htm
· Comú de sàsser: http://www.comune.
sassari.it/
· Universitat d'Estudis de sàsser (Università
degli studi di sassari) (UNIss): http://www.
uniss.it
· Per fer turisme: http://www.ciutatdelalguer.
it/alguer_turisme/turisme.htm
· http://www.alghero-turismo.it/
· Cultura: http://www.obracultural.cat/
El bosc de la Rabassa amb una vista
aèria del camp de tir
Campanar de l'església de Sant Julià i Sant Germà