Lesport creix a la universitat

Un 20% dels estudiants de la Xarxa Vives dUniversitats combinen els seus estudis amb la prctica de lesport. La majoria no aspiren a medalla, volen sentir-se b, fer salut, divertir-se i conixer gent. Per, sovint sense saber-ho, tamb estan desenvolupant competncies molt valuoses en el mn laboral: treball en equip, superaci personal, autocontrol i lideratge.

Portada del llibre






Pautes per millorar la intervenci educativa en esportistes i famlies en edat escolar / Pautas para mejorar la intervencin educativa en deportistas y familias en edad escolar
Ponseti Verdaguer, Francesc Xavier;Borrs Rotger, Pere Antoni;Vidal Conti, Josep;Cantallops Ramon, Jaume;Muntaner Mas, Adri;Garca Mas, Alexander;Palou Sampol, Pere
(Edicions UIB, 2018) 56 pg. 4

Portada del llibre






Tres veus lligades a Minase
Sogi;Shohaku;Socho
(Eumo Editorial SAU, 2017) 104 pg. 16

Portada del llibre






Societat, esport i oci
Varios autores
(Edicions UIB, 2016) 216 pg. 18

Portada del llibre






Cos, esport i pedagogia: histries i discursos
Bantul i Janot, Jaume;Cercs i Raichs, Raquel;Laudo i Castillo, Xavier;Moreu Calvo, ngel;Turr i Ortega, Guillem
(Editorial UOC, S.L., 2016) 306 pg. 10

Portada del llibre






Esport tradicional valenci i territori
Varios autores
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2016) 0 pg. 9

7 h. Elisabeth ix a entrenar a les pistes datletisme de Vic. Avui toca peses i velocitat. Fa fred i encara no aixeca la boira, per no es pot perdre la constncia si es volen assolir bons resultats. 10 h. Classe. Elisabeth estudia Cincies de l'Activitat Fsica i l'Esport a la Universitat de Vic. Enguany sha matriculat de 4 assignatures per poder combinar esport de competici i estudis. 15 h. Temps destudi, qualsevol estona lliure sha daprofitar. 18 h. Entrenament collectiu amb lequip federat.

Aquest s el dia a dia dElisabeth Martnez, estudiant i membre de la selecci espanyola de rugbi. Al seu atapet horari diari safegeixen altres dificultats: les concentracions amb la selecci i les competicions. He hagut de demanar canvis de data dexmens i concentrar-los en pocs dies per marxar amb la selecci, per intento parlar amb els professors i en principi no posen inconvenients, assegura. Concentrada ja amb la selecci a la residncia Joaquim Blume de Madrid, Elisabeth reconeix que s dur estudiar i entrenar dos vegades cada dia entre setmana i eixir a competir els caps de setmana, portem crregues fora grans dentrenament i les estones lliures tamb shan daprofitar per descansar. Per, tot i aix, assegura que haver dentrenar et fa assumir obligacions i fa que maduris com a persona i t clars els beneficis de lesport: no s una simple activitat fsica per posar-te en forma, sin que s un gran mitj de socialitzaci, d'aprenentatge i sobretot de respecte i disciplina.

Maria Bernabeu, estudiant de Dret a la Universitat dAlacant i una de les millors judokes de lEstat, coincideix que combinar la carrera esportiva i lacadmica no s gens fcil, suposa molt esfor i sacrifici per rendir al mxim en totes dues. Entrena cada mat (una hora) i cada vesprada (dues hores i mitja) de dilluns a dissabte i assegura que el secret s planificar-se molt b el temps i demanar ajuda als companys quan cal. Tot i els sacrificis, est convenuda dels beneficis de fer esport per als joves estudiants: ajuda a fomentar les relacions socials de forma sana i divertida, a evitar lestrs i desconnectar dels estudis o feina i a sentir-nos b amb el nostre cos i amb nosaltres mateixos.

Les histries dElisabeth i Maria podrien tenir altres protagonistes: Ferran Brugada, subcampi dEspanya universitari de tennis taula i brillant estudiant de Medicina a la UB; Laia Vilalta, estudiant de la Universitat de Lleida i campiona dEspanya en 400 metres llisos; o Brbara Hernando i Laura Armendriz, atletes i estudiants de la Politcnica de Valncia i la Universitat Miguel Hernndez dElx i escollides millors esportistes universitries 2010. Tots ells, amb lajuda dels programes de suport especfics que ja tenen moltes universitats de la Xarxa Vives, afronten el repte de ser esportistes delit i culminar amb xit els seus estudis, dos objectius que exigeixen perseverana, esfor i disciplina.

Lesport guanya adeptes

Per no tots els alumnes que estudien a la Xarxa Vives dUniversitats i fan esport somien amb una medalla en competicions nacionals, internacionals o interuniversitries ni volen ser esportistes delit. De mitjana, un 20% dels estudiants dels centres de la Xarxa que compten amb serveis desports utilitzen les installacions per mantenir-se en forma. Els percentatges sn desiguals depenent dels centres, les installacions i loferta, per destaquen universitats com la Miguel Hernndez dElx o la Politcnica de Valncia, on el servei s gratut, que superen el 40% dalumnes inscrits. Els ndexs ds entre el personal docent i el personal administratiu i de serveis registren percentatges baixos, amb algunes excepcions com la Universitat Jaume I o la de les Balears, on entre el 30% i el 40% dels membres daquests collectius fan s de les installacions esportives.

Levoluci de les xifres, per, s positiva a totes les universitats. En els darrers anys, la prctica de lesport ha guanyat adeptes dins la societat i, com s natural, tamb ho ha fet en el mn universitari. Prcticament tots els centres han incrementat els percentatges dinscrits en els serveis desports i alguns han registrat un creixement de fins al 35% (Abat Oliba); el 30% (UPF) o el 18% (Universitat de Perpiny Via Domitia). Sobre les causes, els responsables dels serveis desports coincideixen a assenyalar un canvi cultural, amb major preocupaci per una vida saludable, i una ampliaci de loferta. Des de la Universitat Autnoma de Barcelona apunten que laugment respon a la millor gesti dels recursos propis, loferta dactivitats i serveis ms adients a la demanda de la gent, una comunicaci ms persuasiva i la bona relaci qualitat preu. I s que en els darrers anys, la major part de les universitats de la Xarxa Vives han ampliat o millorat les seues installacions esportives. La majoria ofereixen installacions prpies de qualitat (piscina, sales de fitness i activitats dirigides, camp de futbol) i algunes comparteixen les installacions municipals o ofereixen descomptes en centres esportius de la zona (UVIC, UIC, URV, UPVD).

Els beneficis de fer esport a la universitat

Majoritriament, els usuaris dels serveis desports volen mantenir-se en forma i fer-ho amb preus assequibles. Miquel Gelabert, director del Campus Esport de la Universitat de les Illes Balears, assegura que els alumnes busquen millorar la condici fsica general, sentir-se millor amb ells mateixos, conixer altres persones i millorar la salut i la qualitat de vida en general. Aix, mentre lesport competitiu ha vist baixar la demanda, ls de les installacions esportives per mantenir-se en forma creix, convertint-se tamb en centres doci que faciliten les relacions socials entre usuaris. Els serveis desports de la UAB han analitzat els objectius dels usuaris amb una enquesta. Desprs de 8000 entrevistes, han concls que el 51% fa esport per sentir-se millor fsicament; el 24,2 % per millorar el rendiment esportiu; el 9,3% per divertir-se i el 8% per rebaixar el nivell destrs.

Siguen les que siguen les raons que ens porten a fer esport, els beneficis estan demostrats, i no noms en la salut. Des de la Universitat Ramon Llull i la Universitat Internacional de Catalunya coincideixen a assenyalar lesport com una eina ms per al desenvolupament integral de la persona. A la UPC destaquen tamb ladquisici dun ampli ventall de competncies i habilitats que van des del treball en equip (respecte, comproms, tolerncia, solidaritat...) fins a laprenentatge autnom (autocontrol, capacitat dorganitzaci, desfor i de superaci), passant pel lideratge, el creixement personal, la presa de decisions i el desenvolupament fsic. Hi ha estudis recorden des dEsports UB que demostren que fer esport ajuda a obtenir millors resultats acadmics. Des la Universitat Abat Oliba coincideixen a destacar els beneficis biopsicosocials: millor qualitat de vida i salut, ms autoestima, i foment dels valors i principis fonamentals. Els valors tamb sn el benefici ms destacable per a Jess Tllez, responsable de competicions internes del Servei dEsports de la Universitat de Girona, que destaca el sacrifici, lesfor, lafany de superaci i la solidaritat. Gemma Garcia, coordinadora del Servei dEsports de la Universitat Pompeu Fabra, encara afegeix que s una evidncia cientfica que leficincia s ms completa quan es parteix de la relaci entre els aspectes cognitius (coneixements) i els aspectes emocionals (vivncies), i el resultat del treball en aquests dos mbits contribueix a desenvolupar competncies, valors i habilitats per integrar-se millor en la societat, per aprendre a treballar, a viure i a compartir.

Per als centres universitaris, lesport tamb comporta beneficis, a ms de contribuir a la millora de la qualitat de vida dels membres de la comunitat universitria i a la formaci integral de lestudiant. Des de la Universitat de Perpiny Via Domitia, recorden que la participaci en la competici dalt nivell tamb s un aparador que participa en la imatge de la universitat a Frana i a lestranger. I s que la universitat tamb fa seus els triomfs dels seus esportistes.

Els homes, ms esportistes

Si ens fixem en el sexe, el percentatge de dones s molt inferior al dhomes, tot i que en molts centres les alumnes ja superen els alumnes. De mitjana, el 36% dels estudiants que practiquen esport a la universitat sn dones i el 64% homes. Noms la Universitat de Valncia i la de Barcelona registren un percentatge de dones superior al dhomes. Per corregir aquesta diferncia, shan creat programes de promoci de lesport entre les dones, com els de la Universitat de Valncia, premiada com la millor universitat espanyola en la promoci de lesport femen. La Universitat Jaume I ha aconseguit la segona posici en aquest rnquing, que elabora lInstitut de la Dona i el Consell Superior dEsports valorant, entre altres factors, la participaci femenina i els resultats esportius aconseguits per les esportistes de cada centre.

Esport com a assignatura

Lesport guanya pes a la vida universitria i tamb en el currculum acadmic. La majoria duniversitats de la Xarxa Vives ofereixen crdits de lliure elecci i crdits ECTS a les persones que compaginen estudis i esport, amb activitats a les installacions del centre, competint o realitzant cursos relacionats amb lesport i els hbits de vida saludables. Loferta s molt mplia, i va des de practicar ioga, aprendre defensa personal, crrer, fer caiac o submarinisme.

Lesport tamb est incls en la formaci del professorat a Cincies de lEducaci, i bona part dels centres de la Xarxa Vives, com la Universitat Ramon Llull, la dAlacant, la Miguel Hernndez dElx, la de Vic, o la de Barcelona ofereixen estudis de grau en Cincies de lActivitat Fsica i lEsport. La UPF tamb ofereix un postgrau sobre gesti esportiva i la UIC sobre Periodisme Esportiu. A la UIB, lesport tamb t una altra funci com a eina dintegraci i socialitzaci amb grups de persones que pateixen algun tipus de discapacitat.

Universitats saludables en xarxa

El comproms de les universitats amb lesport i els hbits saludables les ha portat a unir esforos i a crear la Xarxa dUniversitats Saludables de lEstat, una xarxa impulsada pel Ministeri de Sanitat i la Conferncia de Rectors i que ja integra 24 universitats i administracions. La Universitat Abat Oliba CEU, la Universitat de Girona, la Universitat Autnoma de Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili ja en formen part. Lobjectiu s potenciar els hbits saludables entre tots els membres de la comunitat universitria i la societat en general. Aconseguir que lestudiant incorpore uns hbits de salut i esport per a tota la vida i que no oblide la cita de Juvenal: mens sana in corpore sano.

tornar Nmeros anteriors

MS CONSULTATS

Portada del llibre






El tercer sector en Espaa y en Europa
Varios autores
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2017) 274 p. 18

Portada del llibre






mbits de recerca i metodologies en sociologia
Varios autores
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2014) 222 p. 18

Portada del llibre






Las acogidas
Moriana Mateo, Gabriela
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2017) 248 p. 14

Portada del llibre






Agents del mercat artstic i colleccionistes
Varios autores
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2017) 244 p. 28

Portada del llibre






Territori i societat a l'Edat Mitjana II.
Varios autores
(Edicions de la Universitat de Lleida, 1998) 353 p. 18

Portada del llibre






digital: Revoluciones y revolucionarios en el mundo hispano
Varios autores
(Universitat Jaume I. Servei de Comunicaci i Publicacions, 2014) 288 p. 9