Conrear l'emprenedoria per recollir innovaci

Les universitats de la Xarxa Vives aposten per donar suport activament a lemprenedoria i a la innovaci, com a pilars bsics dun nou model de centre, ms integrat en el sistema de producci.

Fins no fa massa temps, la norma era que la universitat se centrara en dos de les seues missions clssiques: docncia i recerca. La tercera, la transformaci del coneixement en innovaci aprofitable per al sistema productiu, tenia pocs forats, que es trobaven sobretot a les universitats politcniques o a les que comptaven amb fundaci universitat-empresa. La situaci ha canviat. Els centres universitaris sn conscients que han de convertir la innovaci i lemprenedoria en pilars bsics de la seua tasca, per tal dabandonar el paper de simples formadors i esdevenir pols actius integrats dins de lestructura econmica i social.

Portada del llibre






Universitat, innovaci i desenvolupament regional a les comarques de Tarragona
Varios autores
(Publicacions URV, 2019) 146 pg. 10

Portada del llibre






Aplicacin de la Investigacin e Innovacin Responsable (RRI) en los parques cientficos.
Fernndez Beltrn, Francisco Jos;y otros
(Universitat Jaume I. Servei de Comunicaci i Publicacions, 2019) 62 pg. 10

Portada del llibre






JIDA. Textos de arquitectura, docencia e innovacin 5
(Universitat Politecnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politecnica, 2018) 364 pg. 0

Portada del llibre






I Jornadas de innovacin DIMEU. DIspositivos Mviles en la Educacin Universitaria.
(Universitat Jaume I. Servei de Comunicaci i Publicacions, 2018) 144 pg. 14

Portada del llibre






Monogrfico Innovacin UMH 2017
Martnez Mayoral, Asuncin;Morales Socuellamos, Javier;Prez-Juan, J.A.;Robles Ramos, Pedro
(Universidad Miguel Hernndez, 2018) 207 pg. 0

Totes les universitats de la Xarxa Vives disposen deines prpies per a potenciar la innovaci, lemprenedoria i els fluxos amb el mn empresarial. Els centres fundats en els 90 ja nasqueren amb aquest esperit i els ms veterans han anat adaptant la seua normativa interna. Algunes, com lAutnoma de Barcelona, lOberta de Catalunya i la de les Illes Balears, ho fan a travs de fundacions universitat-empresa. En altres, una ctedra especfica s lencarregada de gestionar les rela- cions amb el sector privat; per exemple, en els casos de la Internacional de Catalunya, la Rovira i Virgili, Alacant o Miguel Hernndez dElx. En aquests dos ltims, la ctedra est patrocinada per una entitat financera. Girona disposa duna oficina especialitzada que es refundar el 2011; Andorra, dun Taller demprenedors, i la UOC est preparant una iniciativa anomenada Escola de Negocis.

A la Universitat de Valncia, la de Barcelona, la Pompeu Fabra o la Jaume I de Castell conviuen diversos instruments (ctedra, trampol tecnolgic o fundaci universitat-empresa), mentre que altres opten per un canal nic. La Universitat Politcnica de Catalunya t el programa Innova i la Politcnica de Valncia lInstitut IDEAS, nascut el 2001 com a hereu del programa del mateix nom. A la Via Domitia de Perpiny, el servei ValUP s lencarregat de gestionar les relacions amb el sector privat. A la Universitat de Ssser, lUfficio Recerca s el responsable de les relacions amb lentorn productiu; t un departament dedicat a detectar i a promoure les iniciatives i un altre, lIndustrial Liaison Office, a dinamitzar les relacions entre les institucions de recerca de la universitat amb institucions i empreses.

En cerca de locupabilitat

La relaci amb el mn empresarial t dues rees. Duna banda tenim el flux amb les empreses consolidades amb lobjectiu daugmentar locupabilitat dels alumnes. Es tracta dun aspecte potenciat pel pla Bolonya i que, a ms de les beques tradicionals, es reflecteix en canvis en els plans destudis o en actes perqu ambds mns es coneguen millor. Totes les universitats de la Xarxa disposen dacords per a la realitzaci de prctiques en empreses i, per exemple, la UMH compta amb un programa dapadrinament destudiants a crrec dempreses. En el cas de la UV, el pla destades tamb inclou els professors.

Les jornades universitat-empresa tamb sn quelcom habitual a les universitats i hi ha centres que han trencat el tab dintroduir el sector privat dins dels seus despatxos. Universitats com la Miguel Hernndez dElx tenen presncia empresarial a diversos rgans i la de Vic o la de Girona compten amb el seu entorn socioeconmic per a lelaboraci dels plans destudi. La UOC cerca teixir una xarxa amb organitzacions afins als seus estudis i t la figura dEmpresa Associada per a arribar a acords que van des de la formaci per a professionals, fins a la implicaci del sector privat en els programes de formaci i recerca de la universitat.

Laltra via de relaci amb el mn empresarial s la que parteix de la universitat mateixa a travs de laprofitament del seu coneixement. Les universitats han posat el focus en lemprenedoria i totes tenen servei dassessorament i un calendari dactivitats per a promoure les iniciatives empresarials dins de la universitat, com ara jornades, cursos, intercanvis o assistncia a fires i congressos. En algunes, com en el cas de Vic, Illes Balears o Ramon Llull, hi ha un concurs de projectes i, a Alacant, un banc didees. A la URV han aplicat els conceptes de la web social per tal de crear una xarxa demprenedors, URV Emprn.

En ocasions, lassessorament t un carcter ms actiu. La UAB organitza un cicle de Trobades Empresarials UAB30 per mostrar el ventall daplicacions industrials que es poden realitzar a travs de la recerca universitria. LAbat Oliba t convenis perqu el seu Departament dEconomia preste assessoria a emprenedors daltres universitats. Tant la UB com la UAB tenen acords amb escoles de negocis per a incorporar estudiants MBA als projectes i la Ramon Llull i la Jaume I han anat ms enll: Esade, de la URL, t un servei dassessoria dempreses i lUJI ajuda a la internacionalitzaci dempreses.

Lobjectiu de despertar el sentiment emprenedor no noms inclou els estudiants. A la UIB, el projecte RESET (Espai de lEmprenedor i Suport a lEmpresa Tecnolgica) o el projecte IDEA-INCREA del Grup de Recerca Emprn de Vic, donen suport a tota la comunitat universitria, alumnat, personal docent i PAS. Algunes universitats han posat laccent en la continutat temporal dels projectes ms enll de larrancada. A la UA sassigna un tcnic de la universitat a cada projecte perqu preste ajuda als emprenedors, ms enll de la fase de creaci, i a la UV hi ha un programa de consolidaci on els emprenedors tenen loportunitat de revisar el funcionament de la seua companyia.

Dos camins: start-up i spin-off

Una vegada definits els projectes, arriba el moment de concretar-los i ens trobem amb dos punts clau: laccs al finanament i a les infrastructures. En la majoria duniversitats, el servei dassessorament inclou la cerca de finanament pblic i privat i hi ha algunes que tenen acords especfics per a la cerca de capital llavor. La Universitat de les Illes Balears t convenis per a la concessi davals i de microcrdits per part de dues entitats financeres, Sa Nostra i la Caixa, i Valncia, amb Microbank, de la Caixa. La UB t una lnia pilot prpia des del 2010 on saporten 10.000 euros per a finanar proves de concepte, una verificaci que la idea pot portar-se a terme. Tant la UB com la URL aposten per cercar el capital risc i aquesta ltima est associada a la Xarxa Keiretsu Forum.

Lrea dinfrastructures est molt ms desenvolupada i la majoria duniversitats disposen despais diversos que poden anar des dun viver dempreses a un parc cientfic i tecnolgic propi. Una incubadora dempreses s una infrastructura on subiquen de manera temporal projectes empresarials als qu la universitat presta serveis de suport, mentre que els centres tecnolgics o els parcs sn hbitats dinterrelaci entre els diversos actors (universitat, empresa i administracions) amb una gesti unificada.

La crisi econmica no ha aturat la inversi. La UA est construint el nou Centre Incubador dEmpreses de Base Tecnolgica en el parc cientfic dAlacant, que estar finalitzat el proper mes de desembre. La URV preveu obrir dues noves installacions el 2012, el viver del Tecnoparc i el del Parc Cientfic i Tecnolgic de Tarragona. La UPF tamb est preparant el seu viver amb Barcelona Activa. Una altra opci s la collaboraci amb altres institucions. La UPVD t un conveni amb Languedoc-Roussillon Incubation i Transfert LR per a ls de les seues installacions, i lUJI t infrastructures conjuntes amb el Centre Europeu dEmpreses Innovadores. Ssser es beneficia del programa Innova Re de ladministraci regional, que li permetr obrir un viver dempreses lany vinent. La URL disposa de tres models depenent del grau de desenvolupament del projecte i la UOC prepara un viver virtual dempreses.

Parcs: el punt de trobada

La cara ms visible de laposta de la universitat per lemprenedoria sn els parcs. Ara b, no sempre ha estat aix. En un primer moment, noms eren infrastructures promogudes per ladministraci per a lempresa privada on les universitats participaven poc. A partir dels anys 90, els centres comencen a implicar-se i naix un nou model de parc basat menys en la urbanitzaci i ms en la transferncia de coneixement entre universitats, administracions pbliques i sector privat. El Parc Cientfic de Barcelona, fundat el 1997, fou el primer parc cientfic de lestat espanyol i acull 2.200 professionals i 75 empreses.

Dotze de les universitats de la Xarxa Vives disposen de parc cientfic i tecnolgic i algunes, fins i tot, participen en varis. La URL t des del 2001 el Technova Barcelona i, des del 2009, lEsade-Creapolis, que t una zona empresarial i una altra acadmica. LUJI t lEspaitec i lEspaitec 2 est en marxa amb lobjectiu dallotjar les empreses que hagen superat els tres anys de vida. La UPVD disposa de dos parcs, ambds al costat del CNRS (Centre Nacional de la Recerca Cientfica), un sobre energia solar i un altre sobre biodiversitat. La UPF t el Parc dInvestigaci de la UPF de Cincies Socials i Humanes i convenis amb el Parc 22@Barcelona i amb el Parc de la Recerca Biomdica de Barcelona. La URV participa de quatre parcs, cadascun dun sector diferent. Vic t un conveni amb lAjuntament per a desenvolupar-ne un propi prximament.

El Parc de Recerca de la UAB es va construir lany 2007 i, en lactualitat, compta amb ms de 30 centres o instituts de recerca i ms de 4.000 investigadors. La Ciutat Politcnica de la Innovaci de la UPV va acabar la seua tercera fase el 2009, mentre que el Parc Cientfic Universitat de Valncia allotja unes 48 empreses, 12 de les quals spin-off del centre mateix. El Parc de la UPC es distingeix per una extensa distribuci a travs de sis pols territorials. El Parque Sardegna Riserche s compartit per tres universitats, una de les quals s Ssser. A Alacant, el Parc Cientificempresarial de la UMH ofereix laboratori clau en m i collabora amb les entitats que apleguen els emprenedors de la zona, mentre que el Parc Cientfic de la UA ofereix laboratoris mixtos. Aquesta collaboraci esdev cada vegada menys estranya. Els projectes collaboratius entre empreses i universitats estan substituint la recerca sota demanda per les possibilitats de compartir-ne el resultat. Lempresa est descobrint la universitat.

Casos dxit: de la computadora biolgica als toons del Bara

El moment ms dol de tot procs arriba quan lempresa es consolida i comena a obtenir els primers resultats. Prcticament totes les universitats de la Xarxa Vives poden exhibir casos dxit i no s estrany que alguna innovaci eixida de la universitat arribe als mitjans, com les investigacions dun grup del Parc de Recerca Biomdica de Barcelona, vinculat a la UPF, per realitzar operacions de computaci amb cllules. Lxit de les proves amb cllules de llevat obri el camp de la biologia sinttica. Advancell, fundada per dos professors de la UB i dos de lHospital Universitari La Fe de Valncia, est desenvolupant un nou tractament per a un tipus concret de leucmia. Un grup dinvestigadors vinculats a la UPC va presentar un assistent virtual per a persones dependents, la UPV t un projecte de cotxe elctric que ha tingut una prova pilot a Sagunt i la UIC ha gestionat una patent per a ampliar els usos del teixit cermic.

La mera consolidaci dun projecte s quelcom per sentir-se orgulls. AB Biotics, creada lany 2005 per dos doctorands de la UAB, acaba deixir al MAB valorada en 16 milions deuros. El grup de Robtica i Visi per Computador de Girona va crear al 2004 lempresa DSet Embedded Solutions. Altres exemples sn NT Sensors, de la URV; i2e o Prompsit, dAlacant, o els laboratoris Sanifit, de la UIB. Oceansnell, nascuda de la UV, s una consultora mediambiental marina.

Hi ha universitats amb xits en sectors molt definits i, en alguns casos, inhabituals, com la UPF, que tenen un potent Grup de Tecnologia Musical, del qual han eixit les empreses BMAT i el sistema Reactable, un concepte innovador de msica collaborativa i visual. Tamb s interessant la relaci de la UMH amb lesport: una de les seues spin-off va desenvolupar una samarreta innovadora per a esportistes i un altre grup investiga la preparaci fsica en lesport delit i la spin-off. Nutracitrus desenvolupa nous productes a base dextractes de fruites i verdures.

Laposta de la UPVD en la investigaci de la biodiversitat marina a travs dun dels seus parcs cientfics sha concretat en Akinao, una de les seues spin-off, que es dedica a treballar en nous pesticides a travs dorganismes marins. A la UPV, Das Photonics desenvolupa productes basats en la seua prpia tecnologia fotnica per a sectors com laeroespacial. De la Ramon Llull han nascut loperadora alternativa de telefonia mbil FonYou i VozTelecom, pionera a oferir solucions de VoIP a pimes. A finals de 2011, sespera que lInstitut de Geomtica de la UPC presente un sistema dalta tecnologia per millorar el rescat de persones. Lempresa Muf, que feia els dibuixos Bara Toons, va nixer de la UAB.

La llista pot ser inacabable. La majoria de les informacions que fan referncia a innovaci o a alta tecnologia tenen el cognom duna universitat. La crisi econmica iniciada el 2008 ha accentuat els processos de deslocalitzaci industrial des dEuropa fins als pasos emergents. Laposta per una nova economia basada en la societat del coneixement s una necessitat on les universitats, grcies als seus instruments de transferncia de tecnologia cap al sector productiu, seran un pilar bsic. Els emprenedors sn un eix central de les poltiques universitries que veuen com la tercera missi, la transformaci del coneixement, ha desdevenir una aposta que els servisca, fins i tot, per a assolir finanament propi i per a garantir la seua expansi i la seua independncia.

Bolonya: una oportunitat per a reinventar-se

El Procs de Bolonya constitueix una refundaci de la universitat. No noms pels aspectes ms evidents i que han provocat ms discussi, com les reformes curriculars, lhomologaci de ttols o lavaluaci contnua, sin perqu cerca inserir la universitat dins del seu entorn socioeconmic. Aquest pla tracta de potenciar locupabilitat de lalumnat. Les universitats han doferir plans destudi, mtodes docents i programes de formaci innovadors que, a ms de les capacitats de la disciplina, tinguen en compte les demandes laborals. Es pretn, fins i tot, anar ms enll del mercat de treball i potenciar la mentalitat emprenedora dels alumnes. Les quatre administracions que allotgen les universitats de la Xarxa Vives Espanya, Frana, Itlia i Andorra ja estan dins de lEspai Europeu dEducaci Superior, leina del pla Bolonya per a harmonitzar els diferents sistemes.

Totes les universitats han dut a terme adaptacions dels seus plans destudi i han desenvolupat instruments per a potenciar lapropament entre tots els estaments de la universitat i lentorn productiu, aix com per a fomentar lesperit emprenedor. Les jornades universitat-empresa, els seminaris o els cursos destiu sn leina ms utilitzada. Universitats com la UPF o la UMH, entre altres, han incorporat assignatures sobre la innovaci i lemprenedoria als seus plans destudi i a la URL es promou lesperit emprenedor mitjanant la presentaci de plans de creaci dempreses en els treballs de final de carrera, amb premis per als millors projectes presentats. La URV t cursos de creaci dempreses amb crdits reconeguts. Lleida ha fet obligatori en totes les titulacions realitzar un practicum en una entitat aliena a la universitat. La Internacional de Catalunya aposta per impulsar les ctedres universitat-empresa, com la seua ctedra de cermica.

Habitualment, els encarregats de fomentar aquestes eines de promoci de lentorn productiu i lesperit emprenedor sn les fundacions universitat-empresa, les ctedres sobre emprenedoria o les oficines que gestionen les relacions amb el sector privat. O, en el cas de la UPVD, el seu servei de valoraci, el ValUP. LUJI, a travs de la ctedra INCREA, t previst impulsar tres programes que donen suport als emprenedors de tots els membres del collectiu universitari. Aquesta vocaci transversal tamb es troba en altres universitats, com ara la UIB, on el projecte RESET realitza activitats de formaci i dassessorament. A Girona, simplementar enguany un CRM dins de lOficina Universitat-Empreses per tal de gestionar totes les relacions i establir diferents tipus dacords.

La Universitat de Valncia ha posat laccent en el professorat i al 2009 va posar en marxa lEscola dEstiu per a Professors Universitaris Motivadors de lEsperit Emprenedor i tamb promou les estades del personal docent en el sector privat. Una altra via transversal s la que apropa els emprenedors als departaments deconomia o les escoles de negoci, a fi que spiguen detectar el potencial productiu de les seues idees o investigacions. La UB vol potenciar lesperit emprenedor en totes les rees i ha desenvolupat assessories que cerquen la transferncia de coneixement en les rees dhumanitats i de cincies socials.

El tab de la presncia del sector privat dins de la universitat pblica tamb sest trencant. La de Vic o la de Girona o la UOC compten amb lentorn productiu per a lelaboraci dels plans destudi. A la de Vic existeix una preocupaci especial per la immersi en lentorn productiu i formen part dassociacions empresarials; en aquest sentit, la Rovira i Virgili ha impulsat la Mesa Socioeconmica. A la UMH hi ha presncia empresarial a diversos rgans com el Consell Social o el Consell de Qualitat, i a la UAB, una de les universitats considerades veteranes, apareix a les noves titulacions. Per exemple, en el consell assessor de Gesti Aeronutica.

Ms de la meitat de Campus dExcellncia

Les universitats de la Xarxa Vives han tingut un gran xit en el programa Campus dExcellncia Internacional. Es tracta duna iniciativa de lEstat espanyol adreada a promoure agregacions entre les universitats i altres elements pblics i privats, com ara parcs cientfics, centres tecnolgics o lentorn productiu, amb lobjectiu definit de contribuir al desenvolupament econmic i social.

Les universitats de la Xarxa estan en ms de la meitat dels vuit finalistes. La Universitat de Valncia i la Politcnica de Valncia participen del projecte VLC/Campus, que se centrar en les rees de salut, TIC i sostenibilitat. La UPC va presentar el Campus Energia per a treballar en el desenvolupament de noves fonts i millorar leficincia amb diverses empreses del sector. Al Campus Icria internacional de la UPF, on tamb participa la UOC, se cerca aplicar el pas de leconomia industrial a la del coneixement en els sistemes urbans. La UB t el Health Universitat de Barcelona per a treballar en biotecnologia, biomedicina i tecnologies mdiques i la Universitat de Lleida participa al Campus Iberus amb altres tres universitats. Altres universitats de la Xarxa, com la Universitat de les Illes Balears i la Universitat de Girona, van presentar un projecte conjunt que va superar la primera fase de selecci i durant els propers anys estar pendent de lavaluaci internacional.

TIC. Fer de la necessitat virtut

La indstria de les TIC s la gran estrella dels projectes nascuts a les universitats de la Xarxa Vives. Lxit daquest sector no s noms una qesti de moda sin tamb de facilitat. La Universitat de Girona, on el 60% dels projectes de 2010 corresponen al sector de les TIC, fa una reflexi interessant. Sectors com lenergtic o el biotecnolgic tenen ms dificultats per arrancar, perqu poden arribar a necessitar un suport inicial en tecnologia i patents de quasi un mili deuros. Aix mateix, els seus resultats necessiten ms temps per a concretar-se perqu precisen dinversions fortes per part de les empreses. Sense caure en la caricatura del garatge ple dordinadors, un emprenedor TIC necessita molta menys inversi i els resultats poden tenir una aplicaci ms immediata. Els sectors amb ms pes tamb tenen un fort component territorial. Per exemple, la qumica i el turisme a la URV de Tarragona, o el sector alimentari a Lleida o Vic.

Una nova font de finanament

Les universitats sn una de les institucions que ms estan patint la crisi. A ms de baixar la calefacci o modificar lhorari de les biblioteques, algunes han optat per pujar el preu de les matrcules o prescindir dalguns projectes dinvestigaci. Hi ha altres canvis. El pla Bolonya planteja una reforma del finanament universitari basada en la diversificaci de lorigen dels fons. El canvi afecta tots els centres, tot i que s molt ms evident en els pblics. Els fons ja no vindran quasi en la seua totalitat de les administracions, sin que hi haur aportacions dempreses a travs del mecenatge i la universitat, mitjanant la transferncia de coneixement, que generar els seus propis recursos.

El benefici no arriba tant en la creaci dempreses spin-off com en la investigaci collaborativa amb el sector privat per lexplotaci conjunta dels resultats. Al 2009, per exemple, la UB va signar uns 800 contractes de collaboraci amb un volum de 17 milions deuros i, a la UPV, una part important dels ingressos provenen de la collaboraci amb el sector privat. La UPC va estimar en quasi 77 milions els seus ingressos per projectes de R+D+i. Comencen a ser xifres apreciables i segurament ser necessari trencar tabs.

tornar Nmeros anteriors

MS CONSULTATS

Portada del llibre






Estadstica aplicada a les Cincies Socials
Molina Vila, Mara Dolores;Mulero Gonzlez, Julio;Nueda Roldan, Mara Jos;Pascual Romero, Mara Aurora
(Publicacions Universitat Alacant, 2015) 264 p. 15

Portada del llibre






digital: Peregrinationes ad inscriptiones colligendas
Gonzlez Germain, Gerard
(Servei de Publicacions de la Universitat Autnoma de Barcelona, 2016) 0 p. 8

Portada del llibre






digital: Livin' la Vida Barroca
Harrington, Thomas S.
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2017) 216 p. 8

Portada del llibre






Barcelona. La construcci urbanstica d'una capital compacta
Busquets Grau, Joan
(Universitat Politecnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politecnica, 2018) 492 p. 25

Portada del llibre






La nutricin en la actividad fsica y el deporte
(Publicacions Universitat Alacant, 2017) 368 p. 18

Portada del llibre






El brodat de la Creaci de la catedral de Girona
Diversos autors
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2018) 448 p. 45